Hi va haver un temps en que els delinqüents ocultaven la seva identitat
utilitzant gorres i passa muntanyes o mocadors amb els quals es tapaven la cara
per evitar la seva identificació i eludir, així, l’acció de la justícia. Ara
les coses han canviat molt. Ara és la policia qui ha d’ocultar la seva
identitat utilitzant gorres i mocadors per tapar-se la cara però, no per eludir
l’acció de la justícia sinó, possiblement, per vergonya. I és que no podem
oblidar que un agent de l’autoritat no deixa de ser una “persona humana” i que,
afortunadament, no tots son un Villarejo qualsevol. Son professionals que
compleixen ordres, no sempre fàcils de complir. Permeteu-me que m’ho miri així,
tot i el risc de pecar d’ingènua.
Amb aquesta “fila” és com dijous passat ens van sorprendre un grup
d’agents de la Guardia Civil personats al Departament de Justícia, el Palau de
la Generalitat i el Parlament de Catalunya. Aquesta vegada l’excusa tornava a
ser el que es coneix com a cas 3%. Tant se val, la visita també podria haver
estat motivada per algun compte milionari en algun paradís fiscal a nom d’algun
destacat independentista del qual s’ha tingut coneixement gràcies a un informe
policial que ningú ha signat. La cosa anava de gestos, de fotografies.
Segurament algú hauria preferit la imatge de furgons policials a la porta del
Palau amb anades i vingudes d’agents amb brillants plaques penjant del coll al
més pur estil "CSI Miami", carregant capses de cartró buides amunt i avall. Però
vull pensar que en alguna comissaria algú amb sentit comú i una bona dosi de
seny, va preferir una cosa més discreta per donar compliment a una ordre
judicial sense més escarafalls.
Ho veig i em pregunto, això és normal? No seré jo qui qüestioni si un
jutge te o no motius per enviar la Guardia Civil a recollir una documentació –tot
i que segurament amb un parell d’agents hauria estat més que suficient per
recollir quatre papers- però no puc deixar de preguntar-me, quan tardarem a
veure entrar la Guardia Civil al Congreso de los Diputados? O és que no hi ha
prou motius per sospitar d’algun diputat, ex ministre d’interior, cap de
gabinet de Moncloa...
I el Tribunal de Comptes, farà alguna cosa respecte als euros públics
dels catalans que han servit per sufragar la guerra bruta i pagar informes
falsos, per rescatar les autopistes radials de Madrid, per rescatar la banca amb
60.000 milions que han volat, per indemnitzar Castor...? Es pronunciarà
respecte als euros públics dels catalans que no s'han invertit a Catalunya tot
i estar pressupostats o els interessos que hem pagat perquè ens prestin els
nostres propis diners tal com denunciava el president Puigdemont dissabte
passat?
Que trigarà d’arribar l’1 d’octubre...