 |
| Piulada publicada pel PSOE de Castilla la Mancha i esborrat al cap de pocs minuts |
Hi ha vegades en que la legitima discrepància política entre
persones representants de diferents opcions queda superada per cert sentiment
de solidaritat amb qui veus acusat, castigat, apartat i defenestrat, només per
haver-se plantejat la possibilitat de parlar, si, parlar amb els representants,
a Madrid, dels partits catalans, ni que sigui per saber per quins motius fa
cinc anys seguits que a Catalunya, milions de persones surten al carrer demanant
marxar de l’Estat espanyol.
De que això és així, ningú en te dubtes però, es clar,
reconèixer aquest fet seria tant com assumir que el nucli dur del partit que
s’autoanomena alternativa natural al Partit Popular, en nom d’una ja desfasada
alternança bipartidista, ha quedat ancorat en els anys previs a la transició
que ens va portar una democràcia incomoda quan dona veu a l’adversari.
Per aquella part del PSOE que continua vivint en l’Espanya
en blanc i negre és preferible excusar-se en presumptes enganys de qui s’ha
limitat a complir el mandat d’un Comitè Federal en que cap dels crítics que ara
demanen el cap de Pedro Sánchez va tenir el valor de demanar una abstenció en
la investidura de Rajoy. No, no és una qüestió de votar “No” o d’abstenir-se;
el veritable problema és que Sánchez volia parlar amb els catalans.
Per si algú, encara, te algun dubte, aquests dies hem pogut
confirmar que el PSOE te la capital a Sevilla, on Susana Diaz te pressa per
veure passar el “cadàver” de Sánchez i és capaç de fer plegar tots els seus
homes al Comitè Executiu per forçar el relleu a la secretaria general.
Prefereixen fer implosionar el PSOE, prefereixen donar quatre anys més de
govern al PP, abans que seure a parlar amb els “catalans separatistes que han
vingut a trencar Espanya” i que Margallo considera pitjors que els terroristes.
Tard o d’hora, Espanya tindrà un govern, i cada vegada està
més clar serà un govern creat contra els interessos de Catalunya. Un govern
beneit pel PSOE de Sevilla i que comptarà amb la comparsa de Ciutadans que, en
veu de Ines Arrimadas demanava al president Puigdemont que fes un tomb pel
carrer per barrejar-se amb la gent real. Està clar que, des de fa cinc anys,
Arrimadas no baixa al carrer el dia 11 de setembre.
No es pot “tirar” del referèndum de les urnes de cartró per
recordar que els partidaris del “Si” no van arribar al 50%, a l’hora que ens
impedeixen un referèndum vinculant que demanen el 60% dels catalans i resultat
del qual, segons el CEO, estaria disposat a acceptar el 80% de la població de
Catalunya.
Buscant un “Joc de trons” el PSOE ha caigut en un “Joc dels
disbarats” on molts dels qui fins ara es mossegaven la llengua reprimint les
emocions per no quedar en evidencia s’han deixat anar alliberant ansies de
venjança al més pur estil Carme Chacon, la única representant del PSC que en
aquesta qüestió ha decidit anar per lliure. Com ha fet sempre.
És ben clar que només tenim dues sortides; “o referèndum, o
referèndum”.