Abaixaré els impostos, diu aquell que ha
augmentat, fins i tot, l’IVA dels “chuches”. Proposem un nou model d’Estat, diu
aquell que substitueix a qui volia “apoyar” l’Estatut que sortís del Parlament
de Catalunya. S’ha de fer un referèndum a Catalunya, diu aquell que sap que no
governarà. Aneu a votar “con ilusion”, diu aquell que vol esclafar la il·lusió
del 9N.
En campanya, no tot s’hi val. No s’hi val
prometre fer el contrari del que s’ha estat fent. No s’hi val prometre allò que
se sap que no es podrà fer. I no s’hi val que ens prenguin per ximples.
No és estrany que la lluita contra la
desafecció trobi obstacles a cada cantonada, davant de determinades actituds
recurrents d’alguns representants de la política, nova o vella. No és difícil
entendre el cansament que alguns mostren davant d’un seguit de processos
electorats que enllacen els uns amb els altres; europees, municipals,
catalanes, generals... I no falta qui aprofita per recordar que a Catalunya
s’han convocat tres eleccions en cinc anys. No us amoïneu, el que els preocupa
no és la freqüència de les eleccions. El que els preocupa és que anem votar. I
més encara, els preocupa el “que” votem. A l’Espanya en blanc i negre de debats
de cartró pedra li costa assimilar que els catalans siguem capaços de decidir
el nostre futur amb “Democràcia i llibertat”.
Joan Fuster deia que, “la política, o la fas, o
te la fan”. I a Madrid saben que, a Catalunya, estem tips que ens la facin i,
ara, ens la fem. Ja fa massa temps que volen que ens conformem amb les
engrunes. Volem el pa sencer, perquè és el nostre pa.
Com en el tram final d’una cursa, on els segons
es fan eterns fins a veure la bandera de quadres, no ens podem permetre cap
error. Afluixar quan encara no hem travessat li línia d’arribada pot fer que
veiem el nostre perseguidor avançar-nos en l’últim segon. Pensar que ja hem
desconnectat de l’Estat, que tot esta fet, “dat i beneit”, no farà altra cosa
que posar les coses fàcils a aquells que ens neguen el dret a “ser”. Pensar que
aquestes eleccions no van amb nosaltres podria ser demolidor per a tots els qui
hem cregut en una Catalunya millor. Volem deixar de ser súbdits per ser
ciutadans de ple dret per, com diria l’amic Llach, volem “caminar per poder
ser, i poder ser per caminar”.
No podem perdre ni un sol vot. La nostra veu
s’ha escoltat a Catalunya. Ara cal que s’escolti a Madrid amb la mateixa contundència
que es va escoltar en aquella consulta “prohibida” del 9N. I en les eleccions
catalanes del 27S on no ens creien capaços de construir una candidatura
transversal. I que s’escolti des d’una nova candidatura capaç d’aglutinar
sensibilitats diferents com les de Convergència Democràtica de Catalunya,
Demòcrates de Catalunya i Reagrupament; “Democràcia i llibertat”.
De tu depèn fer-ho #possible.
De tu depèn fer-ho #possible.