Ara
fa uns dies que el Consell Nacional de Convergència Democràtica de Catalunya
(CDC) va anunciar els noms de les persones que formaran part -en representació
d’aquesta formació- a les eleccions del 27 de setembre, una llista en que hi
vaig poder veure el meu nom.
Que
us puc dir? Tal i com us podeu imaginar, és difícil trobar paraules per
explicar el que se sent formant part d’una llista impulsada amb el noble mandat
de marcar un punt i a part en la història de Catalunya.
Soc
de les que pensen que els del discurs de la por no esperaven que els catalans
fóssim capaços d’organitzar-nos per donar forma a una candidatura com “Junts
pel Sí”. Un cop més ens han infravalorat.
“Junts
pel Sí” és una candidatura excepcional per un moment excepcional. És el que
tocava fer, i ho hem fet. Fa setmanes, mesos, que sentim parlar d’eleccions
autonòmiques i plebiscitàries. No permetem que ens embauquin. El nom no fa la
cosa. Aquestes eleccions seran el que els catalans vulguem que siguin. Si algú
s’entesta en seguir-les veient com unes eleccions autonòmiques més, li servirà
per comprovar qui, de veritat, “te un problema”.
Tampoc
seria bo que ens autocomplaguesim parlant d’independència o sobirania. Les
paraules prenen força quan som conscients del seu significat. Independència i
sobirania, per a alguns, significa “separatisme”. Per nosaltres significa
“oportunitats”, i només serem un país amb oportunitats pel conjunt
dels ciutadans si realment tenim totes les eines i instruments per a gestionar
amb llibertat polítiques educatives, socials, de salut o econòmiques...
Polítiques que podem generar amb la gestió dels propis recursos i amb capacitat
per generar riquesa per a tothom.
El 27S tenim una
oportunitat històrica, i les oportunitats històriques s’han d’aprofitar quan
arriben. Hem passat de la transició democràtica de fa molts anys a una
transició nacional autèntica. Cada vegada més, la governabilitat dels països
del conjunt del món passa pel dret a decidir i Catalunya no en pot quedar al
marge.
El 27 de
setembre tindré l’honor d’acompanyar un grup de dones i homes, representants de
la societat civil i de la política en una aventura apassionant. Som els del Sí.
Som la llista que temia Madrid. Som la llista que ha de facilitar que el dia 27
de setembre, al vespre, puguem comptar els SI i els NO, sense matisos. Som
aquells a qui hauran de votar els catalans que desitgin un futur millor per
Catalunya. Però no podem oblidar que a aquestes eleccions també hi concorreran
els del No, i de les sumes dels uns i dels altres dependrà el país que deixarem
a les pròximes generacions de catalans.
El futur del
nostre país està a les nostres mans com no ho ha estat mai en els últims
segles. Enfilem la recta final del que hauria de ser un pas decisiu en la
història de Catalunya. On l’exvicepresident del Tribunal Constitucional, Ramón
Rodríguez Arribas veu un cop d’estat, nosaltres veiem la màxima expressió de la
democràcia. Si fallem ara, aquells que vindran no ens ho perdonaran.