Dijous,
12 de desembre de 2013. Una data que romandrà per sempre en la història
d’aquest país petit.
A
quarts de dues del migdia les emissores de ràdio saltava la “ultima hora”. El President
Mas havia convocat la premsa a Palau quan totes les mirades estaven posades a
l’Institut d’Estudis Catalans on se celebrava el polèmic simposi “Espanya
contra Catalunya”. Totes, menys la d’un periodista de “Nació Digital” que va
detectar l’Oriol Junqueras entrant en cotxe al Palau de la Generalitat. Alguna
cosa estava passant.
La
confirmació venia a les dues del migdia quan el president Mas acompanyat dels
representants dels partits que donen suport al dret a decidir compareixien
davant la premsa per anunciar que havien decidit la data per a la celebració de
la consulta i la pregunta que es farà als ciutadans.
Mai
havíem arribat tant lluny i, dijous, vàrem fer un pas de gegant, com fan els
països que volen créixer, com no fan els governs que s’entesten a mantenir un
peu en el passat. Dijous va prendre més sentit que mai aquella frase “fer-ho
be, per fer-ho possible”.
Als
de sempre els va faltar temps per atacar al president de Catalunya i al partit
del govern, en un intent de deslegitimar-lo recordant-li la pèrdua de diputats
a les ultimes eleccions. Això si, un cop més van obviar que el Parlament
resultant d’aquella comtessa el forma una majoria de grups partidaris del dret
a decidir. Van ignorar els motius que van portar a la convocatòria d’aquelles
eleccions. Van passar per alt el paper del Tribunal Constitucional que va
escapçar un Estatut referendat pel poble de Catalunya i aprovat (ja retallat)
pel Congrés dels Diputats. Com si tot plegat fos el caprici d’un president a
qui se li demana que actuï com a representant a Catalunya d’un Estat que nega
els principis de la democràcia i que faci oïdes sordes a un poble que ha
reclamat, amb tres manifestacions massives i amb unes eleccions catalanes, que
vol votar. Heus aquí l’ultratge a la Constitució i l’atac a la “unidad
nacional” de la Espanya indivisible.
Amb
discreció, tenacitat, voluntat i alçada de mires, les forces polítiques
favorables al dret a decidir, amb el President Mas al capdavant, hem estat
capaces d’arribar a un gran acord. Tenim data i tenim pregunta. La urna ens
espera. A tots. Als que volen marxar i als que es volen quedar. Als que creuen
en el federalisme i als que no saben que és. Als que es volen europeus i als
que no. Als que volen la consulta però no pensen anar a votar. Als catalans que
parlen castellà i als espanyols que parlen català.
Ara,
volem votar.