Els matins dels dissabtes molts calellencs aprofitem per anar al mercat (aquí en diem anar a plaça) on, a banda de fer la compra, sempre trobem algun conegut amb qui fer-la petar una estona (aquí en diem fer poble).
Abans de tornar a casa, moltes persones fem una aturada al supermercat més proper a casa per acabar de fer l'última compra. Un altra espai on, generalment, sempre ens hi trobem les mateixes persones -incloent el personal-. Però aquest dissabte va ser diferent.
Només entrar, ens sorprenien una colla d’homes i dones, joves i grans, treballant en mig d’un meravellós desordre mentre intentaven organitzar-se en mig de caixes de cartró i bosses de plàstic ordenant pots d’arròs i llegums, brics de llet, ampolles d’oli...
Eren els voluntaris de Càritas (Banc d’Aliments), persones que van decidir dedicar una part del seu temps a fer que el Nadal no s’oblidi de ningú.
Veure aquells voluntaris i voluntàries treballant, convidava a oblidar la llista de la compra que hom pogués portar a la butxaca i entrar a la recerca dels productes que demanaven per, a la sortida, dipositar-los a les caixes amb destinació al Banc dels Aliments.
Veure l’empeny d’aquelles persones feia tenir la certesa de que repetir l’èxit de l’any passat (prop de tres tones) estava assegurat. Però quan les persones s’organitzen amb un objectiu tant noble, els límits son inexistents.
Set tones. Els voluntaris de Calella van recollir set tones d’aliments! Set mil quilos d’aliments.
Mai ens deixarà de sorprendre la dedicació dels milers i milers de voluntaris que estan disposats a dedicar una part del seu temps a treballar pel be comú; recollint aliments, ajudant a aquells a qui la salut els ha fet una mala passada, col·laborant en proves esportives, vigilant els nostres boscos, ajudant a les persones grans...
Tota aquest moviment ja està novament entrenant-se pels preparatius de la Marató d’enguany que es farà el proper dia 15 de desembre.
Aquesta setmana, el dia 5, se celebra el “Dia Internacional del Voluntariat”. Com a alcaldessa, em sento amb l’obligació moral d’agrair la feina de tots els calellencs que contribueixen a fer, amb el seu compromís anònim, un món millor, sense esperar res a canvi. És aquest impuls social que manté viva la nostra Ciutat. M’agradaria encoratjar-vos a seguir fent aquesta meravellosa tasca, i recordar-vos que em tindreu, sempre, al vostre costat.
Gràcies a tots i totes.