He de reconèixer que tinc sentiments contradictoris amb aquesta prova tant important, la cinquena edició ja s'ha celebrat i han tornat a venir, i han tornat a patir, i ens han tornat a provocar sentiments contradictoris d'incredulitat i d'admiració, i ens han tornat a donar una lliçó d'entrega, de lluita i d'autosuperació. I ens han tornat a demostrar que no saben on és el límit, però si saben on no és. I ens han tornat a fer llegir dues vegades les distàncies que volien recórrer, nedant, en bicicleta i a peu. I han tornat a marxar amb el compromís de tornar-ho a intentar.
I ens han fet oblidar les xifres econòmiques, les de participació, les d'ocupació i, fins i tot, les que corrien al marcador de la línia d'arribada. I hem vist el patiment a les seves cares i l'orgull angoixant a les de les seves famílies.
I hem vist el coratge dels qui planten cara al destí i no accepten les conseqüències d'una limitació física i li fan, a la vida, una aposta de doble o res per demostrar-li que no es donen per vençuts en un acte que polvoritza qualsevol dels problemes banals del nostre dia a dia. De manera molt especial penso amb Rafa, tetraplègic, un sevillà que m'emociona cada cop que parlo amb ell, cada cop que veig com lluita, deu meu! ! quina lliçó.
I hem vist com una família que perd un dels seus membres en una competició en que el premi més gran és arribar més lluny, demanaven amb ulls plorosos que no s'aturés la carrera, que tot seguis com estava programat, que aquest seria el millor homenatge al seu fill, marit o pare.
Deixen Calella amb el compromís de tornar l'any que ve. No coneixem el nom de la majoria, no sabem la seva edat, ni si tenen fills, ni si son casats, ni a que es dediquen professionalment. No sabem si aquells que els animen eufòrics al seu pas son familiars, amics o simplement admiradors. No entenem per què ho fan, però un any més ens han fet aixecar de les nostres cadires per aplaudir-los amb admiració al seu pas pels nostres carrers.
I tornaran l'any que ve, i tornarem a sortir al carrer, i tornarem a rebre una lliçó magistral d'esforç i lluita, tot és possible quan l'objectiu és l'horitzó.
No puc acabar aquesta reflexió sense agrair de tot cor als 600 voluntaris, a les ADF, als diferents cossos de seguretat , al Consell Comarcal i a tots els ajuntaments implicats tota la seva complicitat i suport.
Moltes gràcies.