Divendres passat molts de nosaltres vam fer el primer cafè amb poc sucre i moltes dades. El Periódico publicava el resultat d’un treball realitzat per GESOP on es mostrava quin seria el resultat possible si avui se celebressin eleccions al Parlament de Catalunya. Va ser com una mena de primera entrega d’una col·lecció per fascicles que hores després ens mostraria quin és el suport que els catalans donaríem a un referèndum per decidir el nostre futur com a país.
Les d’aquest cap de setmana han estat hores intenses en que hem assistit, un cop més, al ritual que comporta la publicació d’aquest tipus de documents; eufòria continguda dels que en surten ben parats, prudència resignada dels que surten perjudicats i indiferència beneïda dels que veuen que es queden com estan. Una mena de “dejavú” que, en el millor dels casos, serveix per facilitar la feina a articulistes i analistes polítics que tenen clar sobre que toca d’escriure.
Convé que no perdem el “món” de vista. Recordem que els experts defineixen l’enquesta com un mètode per saber coses que d’una altra manera no podríem saber. Tant senzill com això. Com també ens recomanen que tinguem present diverses qüestions, com que una enquesta no és una bola de vidre que ens permet visionar el futur, sinó la fotografia d’un moment determinat i que son els mitjans de comunicació qui amb el tractament de la informació defineixen la llum, el contrast, el color, els tons i la profunditat d’aquesta fotografia. Dibuixen un panorama del qual les persones tendim a voler-ne formar part. I aquí és on apareix el que es coneix com “espiral del silenci”; la por pròpia de la més primitiva condició humana de quedar-se fora del “grup”. I a això hi hem de sumar el fet que el nostre país es troba entre els que més menteixen a les enquestes. No cal que us recordi els resultats que els mags de la demoscòpia preveien a les eleccions del 25N, i quins van ser els resultats finals.
És evident que qualsevol formació política te com a objectiu guanyar unes eleccions o, en el pitjor dels casos, millorar els resultats de les anteriors. Però se que molts estareu d’acord amb mi en que, avui per avui, si hi ha una cosa més important que el resultat d’unes eleccions, és que el Parlament de Catalunya sumi les majories necessàries per donar legitimitat les decisions que prengui.
Segons la darrera enquesta de GESOP, les formacions que defensem el dret a decidir sumariem dos terços de la Cambra catalana. I no només això, si ens hem de creure el que diu aquesta enquesta, el 75% dels catalans desitgem que se celebri un referèndum per decidir el nostre futur com a país i, a més, la majoria defensa que aquest referèndum es faci, fins i tot, sense el permís del govern de Madrid.
El mes que ve sabrem que en diu de tot plegat el baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) i, si hem de fer cas a la rumorologia, aviat un altre gran mitjà de comunicació de Barcelona publicarà la seva enquesta. No ens atabalem. En un context com el que vivim és lògic que els ciutadans es reposicionin. Sabem que aquest procés ens pot fer guanyar simpatitzants, com som conscients que en podem perdre. Però, per damunt de tot, la gent de CiU estem decidits a seguir endavant en aquest camí que no te tornada enrere. Estem segurs que si el procés pel dret a decidir acaba be, els ciutadans ho sabran valorar.
Tampoc podem obviar que governar en temps difícils provoca un desgast important. A les últimes eleccions catalanes CiU va perdre molts diputats, però Catalunya es va convertir en l’únic país d’Europa on, en plena crisi econòmica, els ciutadans van renovar la confiança en el partit al govern, i això diu molt dels catalans. Son temps que obliguen a prendre decisions complexes que no sempre son ben enteses. Son temps en que, ser a l’oposició, és un avantatge. No és casual que les ofertes d’entrada al govern que hem fet reiteradament des de CiU hagin estat rebutjades sistemàticament. Ara, on s’està més còmode, és a l’oposició.
No ens aturarem. No ens cansarem d’oferir a les forces polítiques que donen suport al dret a decidir que s’incorporin al govern perquè ajudin, des de dins, a tirar endavant el procés cap a la transició nacional. No és moment de fer partidisme. Ens trobem davant d’un moment històric que pot tardar molts anys a tornar-se a repetir. Tots plegats cometríem un greu error si analitzéssim les enquestes des dels interessos de partit. Des de CiU seguirem actuant amb visió de país i treballant per aconseguir una gran majoria social al voltant del dret a decidir.
A tots plegats ens convé un toc “Shakespearià” i recordar que “res és veritat ni és mentida, tot depèn del vidre amb que es mira”.