Catalunya es prepara pel que sense dubte serà una altre data per a la història. Un dia que serà recordat per la capacitat d’un poble per aixecar-se i mostrar, valent, el seu desig de reafirmació nacional. Com va passar l’any 1977 en que un milió de persones van sortir al carrer fent sentir la seva veu, desafiant l’encara latent alè de la recent dictadura, per reclamar la nostra autonomia. Com va passar l’any 2010 per demostrar al mon que aquest poble no reconeixia el dret de cap tribunal, per constitucional que fos, a retallar un Estatut votat en referèndum pel poble de Catalunya. I com ho tornarà a fer quest 11 de setembre, per dir prou al tracte rebut per part d’un Estat que ni ens vol ni ens rebutja.
La votació de la majoria parlamentaria que el 25 de juliol va donar llum verda a la proposta de Pacte Fiscal, va representar l’inici d’un camí sense retorn, el de la transició nacional de la que sempre ens parla el President Mas. Un camí que ens ha de conduir a la consecució d’un Estat propi sense el qual ens serà summament difícil seguir progressant com a país.
Avui no son els polítics els que parlen. Avui és la societat civil qui surt al carrer per recordar que Catalunya serà un Estat d’Europa, o no serà. Un reflex clar d’una amplia majoria que ha entès que només si som capaços de gestionar els nostres propis recursos, podrem afrontar amb garanties un futur digne.
Avui el poble de Catalunya, amb la seva actitud valenta, reforça com mai la posició del seu govern. Un govern que obté, així, la legitimitat necessària per plantar cara a aquells que se senten generosos quan ens “rescaten” amb els nostres diners.
No faltarà qui vulgui crear confusió i diluir el missatge amb proclames de tota mena. Però l’eslògan de la manifestació no deixa espai per a la confusió; “Catalunya; nou Estat d’Europa”.
La votació de la majoria parlamentaria que el 25 de juliol va donar llum verda a la proposta de Pacte Fiscal, va representar l’inici d’un camí sense retorn, el de la transició nacional de la que sempre ens parla el President Mas. Un camí que ens ha de conduir a la consecució d’un Estat propi sense el qual ens serà summament difícil seguir progressant com a país.
Avui no son els polítics els que parlen. Avui és la societat civil qui surt al carrer per recordar que Catalunya serà un Estat d’Europa, o no serà. Un reflex clar d’una amplia majoria que ha entès que només si som capaços de gestionar els nostres propis recursos, podrem afrontar amb garanties un futur digne.
Avui el poble de Catalunya, amb la seva actitud valenta, reforça com mai la posició del seu govern. Un govern que obté, així, la legitimitat necessària per plantar cara a aquells que se senten generosos quan ens “rescaten” amb els nostres diners.
No faltarà qui vulgui crear confusió i diluir el missatge amb proclames de tota mena. Però l’eslògan de la manifestació no deixa espai per a la confusió; “Catalunya; nou Estat d’Europa”.