En un moment en que les administracions hem de mirar i
valorar cada un dels euros que gastem, s’ha d’analitzar aquesta decisió des de
tots els paràmetres possibles. Quí ha de pagar el futbol “after hours”?.
I podem començar pels protagonistes del partit de futbol,
podem seguir pels directius del Barça i del Madrid. Podem seguir amb les
televisions que compren els drets i els venen a mig món. Totes aquestes
persones, amb interessos absolutament legítims, han fet del futbol i del seu
entorn la seva manera de guanyar-se la vida.
Si valia 30.000 euros allargar una hora el servei de metro
de Barcelona, per què ho teníem que pagar entre tots els ciutadans, de
Barcelona o de Catalunya? No seria més adient que fossin els interessos privats
, perquè no Canal +, doncs al capdavall
són ells que acaben decidint aquest
horari tant tardà.
Em consta l’esforç de tot l’equip de govern de la ciutat de
Barcelona, per fer igual o més amb menys. Com ho estan fent la gran majoria
d’ajuntament del nostre país. Jo mateixa com alcaldessa de Calella, és una
reflexió diària. I aquesta paradoxa, que s’exigeix a les administracions que
participin de manera molt important a finançar directament o indirecta els
grans esdeveniments culturals, esportius, de masses, exigeix cada dia una nova
reflexió.
L’ajuntament de Barcelona, per un partit de la màxima
rivalitat ha de mobilitzar serveis, policies ordenant el trànsit, retirant
vehicles mal aparcats, brigades netejant els carrer pròxims, i un llarg etc. I
us ben asseguro que una hora de policia municipal o de les brigades
municipals val molts diners. Podem
parlar de la seguretat, dels serveis que els mossos d’esquadra han de prestar.
I no solament amb el Barça, tot i que és un dels principals esdeveniments.
Concerts, maratons, festivals, etc.
Alguns legítimament
fan activitats, moltes força rendibles, i l’administració paga una part
important de les despeses generades, algunes vegades amb retorn ciutadà i
d’altres no.
I és que cada vegada més, a les administracions ens hem de
preguntar, a qui serveix una despesa, en quins termes i sobretot, qui paga la
festa.