Un d'ells, sense dubte, serà la victòria històrica de
Convergència i Unió a les darreres eleccions generals. A les hemeroteques
digital trobaran molta informació dels ajustos pressupostaris del govern de la
Generalitat, del malestar causat i de les mobilitzacions en contra. Un panorama
idoni per assegurar un vot de càstig sever a la federació nacionalista. No
obstant això, els vots del ciutadans de Catalunya van anar en el sentit
contrari al que es podia preveure Quina explicació trobaran per aquesta paradoxa?
Per moltes persones és evident que hi ha un divorci entre
l'opinió pública i l' opinió publicada. Només així podem explicar determinats
comportaments dels ciutadans que sorprenen als mitjans de comunicació. Un
divorci que han de tenir molt present els responsables polítics del nostre
país, que no han de perdre mai de vista el contacte amb els ciutadans i, encara
menys, substituir-lo per la lectura apressada de l'opinió publica.
L'opinió pública, la consciència del conjunt dels ciutadans
davant de diferents fet, és més complexa, més estable i mes comprensiva, davant
de determinats fets i actuacions, del que sovint apareix reflectit en l'opinió
publicada. Conjunturalment pot ser manipulable però les seves creences i la
seva visió del món és molt estable.
L'opinió publicada segueix altres regles i comportaments, tan
volubles com poden ser, a vegades, les dels mercats financers. La seva visió
del món i la seva objectivitat depenen de la línia editorial dels diferents
mitjans que li donen veu.
És clar que no tota l'opinió publicada es igual, de la mateixa
manera que no ho són els polítics, però cal que els seus responsables obrin una
reflexió profunda sobre les seves dinàmiques. Aquesta sensació cada cop més
evident de que es va a cop de titular, deteriora - al meu entendre- una
informació que sovint hauria de regir-se amb paràmetres de major contrast i
rigor informatiu alhora d'elaborar-la.Si no és així, com en el cas de
determinats polítics i formacions, l'allunyament sobre l'opinió pública, els
ciutadans, anirà sent cada dia més gran i les conseqüències irreparables.
I és que la democràcia i l'opinió pública no poden ser sense
l'opinió publicada