La setmana passada finalment es va confirmar el que ja tots esperàvem o sabíem. Desprès de passar les “autonomies” per l’adreçador del ministeri d’Hisenda, liderat per la senyora Salgado, amb la devolució dels diners lliurats de més per la liquidació dels pressupostos de l’any 2009, ara tocava fer aquest exercici a la “Ventafocs” de les administracions públiques, els nostres ajuntaments.
Efectivament, la liquidació del PIE (Participació en els ingressos de l’estat) dels ajuntaments de l’any 2009 presenta un saldo a favor de l’estat central, i els ajuntaments hauran de tornar més de 500 milions d’euros. Això si, “en cómodos plazos” anuals, que a Catalunya de més de 100 milions d’euros anuals, i al meu municipi, a Calella, de més de 169.000 euros per any, fins arribar als prop de 849 mil que és la xifra que hem de tornar.
Sort en tenim que el govern del PSOE, és per definició amic dels municipis ... Ho porten a la sang. Segur.
He parlat aquest dies amb una persona, de més edat, que m’ha posat al corrent de la sentència del Tribunal Constitucional de l’any 2001,(STC 131/2001) sobre la liquidació de la participació en els tributs de l’Estat dels anys 1990 i 1991.
Aquesta sentència, contra un recurs de l’ajuntament de Còrdova, autoritzava a l’Estat a no fer la liquidació dels tributs de l’estat tal com estava previst, i a canviar les fórmules i les regles del joc, ja un cop finalitzat el partit. Tot això clar, en contra dels ajuntaments. Va ser una sentència que de manera clara, contundent i nítida, donava als ajuntaments menys reconeixement que a un particular(La irretroactivitat de les normes, no era d’aplicació en el cas que l’ajuntament en fos el subjecte passiu) . Consagrava la capacitat de l’Estat de modificar de manera retroactiva les lleis que beneficiaven “massa als municipis”, en detreniment de l’administració central.
Era l’any 1993, i un govern del PSOE, amic per definició dels municipis, davant la possibilitat de que aquest tinguessin superàvit, els va condemnar a la misèria i l’ostracisme. Tot apunta que així l’Estat va pagar de manera més fàcil els deutes de l’Expo de Sevilla i les Olimpíades de Barcelona 92.
Doncs això, un govern del PSOE, amic del municipis (sic), dicta una llei (5/1993), que modifica la liquidació dels tributs de l’Estat dels anys 1990 i 1991 i va treure als municipis milers de milions de les antigues pessetes. A Calella per exemple, més de 100 milions. Es com si jugant a pòquer, no féssim l’aposta de diner fins a conèixer les cartes dels contrincants.
Com diu la vella consigna, cuida’ns senyor dels nostres amics, (els amics del municipalisme) que dels nostres enemics ja ens en cuidarem nosaltres.
