TOTS FEM CATALUNYA

Amb aquest títol tant engrescador celebrava el dissabte 28 de març la JNC la seva primera Conferència Nacional d’Immigració després del nou mandat. La JNC entén que la qüestió de la immigració ha esdevingut una prioritat clau .

Catalunya ha estat sempre una terra d’ acollida i mostrant una enorme capacitat d’integració d’aquests nouvinguts. Una dada : en els darrers 7 anys, 1 milió i mig de persones han vingut a Catalunya .

Aquest augment de població , amb gent d’orígens , procedències i accents diversos, aquesta realitat fa que esdevingui prioritari i important la nostra acció política i actuar per tal d’aconseguir una cohesió cultural,social i econòmica del nostre País.

En aquesta Conferència Nacional van intervenir diverses persones, però una de les taules més interessants van ser la que varen protagonitzar l’Eric Bertran , en qualitat de presidents de nous catalans joves i Umair Dar, Hanane Bennaser, Agnaldo Rodriguez , aquests últims com exemple de nous catalans, plenament integrats.

En un altre moment es va debatre models d’integració :Interculturalitat o Multiculturalitat .

Jo no tinc cap dubte al respecte, la Multiculturalitat és la suma de les diferents culturals sense cap garantia de que la cultura que els acull sigui la que ajudi a integrar-se al País, per tant la resposta es clara , Interculturalitat que vol dir sumar totes les noves culturals com valors importants afegits , però garantint la integració d’aquests nous catalans amb la cultura que els acull i que cal que sigui el pal de paller de la suma de sensibilitats i procedències culturals.

Només així garantirem una integració real dels nous catalans a la nostra pròpia cultura. I ells, se sentiran que formaran part plenament d’aquest País , sense renunciar al seu bagatge cultural.

Cal que cada català o catalana obri la porta del seu pensament a aquesta nova realitat i que passi a l’acció , implicant-se per exemple en acollir una parella lingüística, és la seva contribució a la cohesió social . Cal que siguem un sol cos social. Un sol poble.

Ens imaginem si tots els catalans , agaféssim el compromís de tenir una parella lingüística que ens permetés ensenyar-li el català, explicar-li les tradicions culturals ?? Si aquesta “militància de país” la mostréssim de manera contundent de ben segur que seriem més forts i sobretot TOTS FARIEM CATALUNYA. SÍ NO HO FEM NOSALTRES , QUÍ HO FARÀ ???

NACIONALISME ESPANYOL

Les estratègies electorals durant la campanya electoral, especialment, al País Basc, ja ens feia entreveure que no eren unes eleccions qualsevol.,La il.legalització dels partits abertzales ens feia preveure una cursa electoral difícil, estranya, convulsa i sobretot democràticament feble.

El resultat electoral ens ha abocat a allò que va dir l’Artur Mas en el seu miting de suport a Getxo. Al socialisme espanyol, com exponent clar, del seu nacionalisme, encara li queda un últim trofeu de caça, que és governar a Euskadi encara que no sigui la força política més votada.

Dit i Fet, tot sembla indicar que el nacionalisme més ben organitzat, més ben estratègicament organitzat que és l’Espanyol, i els seus dos partits més significats (PSOE i PP) ja han aparcat les seves guerres i batalles campals (Corrupció, Garzón, etc ) per posar-se d’acord en fer fora del govern d’Euskadi a la força política guanyadora. En això si que estan d’acord, sembla ser que aquí ni les esquerres, ni les dretes els separa res. Ja ho deia Josep Pla, “El més semblant a un espanyol de dretes, és un espanyol d’esquerres “.

El mateix dia de les eleccions, jo era a València on vaig participar en nom de CDC en la cloenda del Bloc Nacionalista Valencià. En la meva intervenció vaig voler recuperar Joan Fuster, per glossar una mica més tot allò que sempre m’ha representat a mí el País Valencià i del qual jo em vaig comprometre a estimar-lo també, estimació que em sorgeix a partir de l’Ovidi Montllor, Joan Fuster, Vicent Andrés Estellès i els valencians que vaig compartir bons moments a Prada de Conflent en l’Escola d’Estiu.

Rellegint Joan Fuster com us dic vaig trobar del llibre “Indagacions i Propostes” i trobo autèntiques meravelles que fan referència al ben organitzat nacionalisme espanyol i concretament el 23 d’abril del 1956, escrivia en el seu diari el següent :

“Una nació només té necessitat - de vegades necessitat biològica, d’instint de conservació- d’exaltar-se en nacionalisme, quan es veu en perill davant les ambicions d’una altra nació. Són molts els homes del món que ens sentim nacionalistes perquè els altres no ens permeten deixar de ser-ho...”

Ja veieu d’ençà l’any 1956 fins ara, poc han canviat les coses i encara que siguin amb formes democràtiques el nacionalisme espanyol té una molt clara idea de quina ha de ser la principal raó de ser. Anul.lar, menystenir o afeblir al màxim aquelles nacionalismes que no sigui el que representa la Nación Española.

Una, grande y Libre .........amb democràcia es clar ¡¡¡¡¡