dilluns, 4 de juliol del 2011

LA SOCIALDEMOCRÀCIA AL SEGLE XXI

El pensament de la socialdemocràcia, al que em sento vinculada, està ara mateix en una crisi profunda. Es per els seus valors que ja no són actuals? És que la vella Europa vol renunciar als pilars bàsics de l’estat nascut el primer quart del segle passat? Ja no són essencials la sanitat universal, i les igualtats d’oportunitats amb un sistema d’ensenyament universal, o els serveis socials bàsics?
Els sindicats tradicionals defensen els treballadors amb la mateixa intensitat els que tenen feina i els que no la tenen?
En Raimón deia en una cançó que qui pregunta ja respon. I es veritat. Aquestes preguntes no són neutres i amaguen concepcions noves, reptes de futur als que s’ha d’afrontar la socialdemocràcia si vol aspirar a mantenir els pilars de l’estat social. A no posar-los en perill per col·lapse.
Però per això cal fer treballar el magí molt intensament i pensar noves fórmules, nous conceptes, noves maneres de gestió. I cal fer-ho oblidant les fórmules actuals, que no els valors. Però sense perdre els valors essencials s’han de trobar noves formes i fórmules de gestió més eficaces, més eficients i més d’acord en el mon que vivim. I sobretot sostenibles econòmicament.
I quins són els valors essencials als que no s’ha de renunciar? Doncs el primer de tots, el de l’accés a l’ensenyament universal i gratuït, si més no fins als nivells universitaris. I garantir aquest accés a tothom es pot fer amb diverses fórmules de gestió: amb escoles públiques, amb concertades, amb privades. La fórmula no és l’important. L’important són els objectius, i si voleu els resultats.
Podem dir exactament el mateix en el camp sanitari. L’accés universal i gratuït és el valor essencial. Deixem que els tècnics i gestors cerquin les millors maneres d’assolir els objectius.
Si l’esquerra i el centreesquerra o la socialdemocràcia, es queda reivindicant com a valors essencials l’escola o la sanitat públiques, i no la universalitat del servei quedarà anclada en valors caducs. O com deia una persona gran de la meva família, hi ha persones que al veure el monument de Colom a Barcelona, li miren el dit, i d’altres que miren cap on assenyala el dit.
Per favor, no mirem el dit.

dimarts, 21 de juny del 2011

MATEIXA FEINA (COM A MÍNIM) AMB MENYS DINERS

A l’iniciar un nou mandat a l’ajuntament de Calella, igual que a tots els ajuntaments catalans, s’han de fixar les retribucions, dedicacions i indemnitzacions dels regidors. Segurament per això, amb molta demagògia o ignorància es diu que el primer que fem es posar-nos el sou.  Doncs així ho ha volgut el legislador i així s’ha de fer.
Aquest cop, el nou equip de govern hem decidit que no hi haurà regidors amb sous fixats i cotitzacions a la seguretat social, tot i que diverses persones del meu equip tindran una dedicació molt important a l’ajuntament. En concret 3 persones ho faran de manera quasi exclusiva.
A l’hora de fixar les retribucions hem mirat de generar estalvi. En el mandat 2007-2011  que ara s’ha acabat, i sense tenir en compte l’Alcalde, els regidors de l’equip de govern costaven a la ciutat 148.265 euros anuals. 12.355 euros mensuals que dividit per 8 regidors delegats significava  1.544 per regidor.
En el mandat 2011-2015 proposem un cost mensual de 1500 per regidor, amb un cost mensuals (1.500 x 7 =) de 10.500 euros. I anual de 126.000 euros anuals. Per tant, l’estalvi, sempre sense tenir en compte el sou de l’alcalde és de 22.265 euros.  Si afegim l’estalvi pel sou de l’alcalde, la diferència puja fins els 84.583 euros.
Aquesta és la realitat. No volem fer lectures molt demagògiques, com manifestar que en alguns casos pel que fa als Regidors actuals cobraran fins un 45% menys que en el mandat 2007-2011, i no ho farem. Per tant  sense tenir en compte el sou de l’Alcalde, que ens situaria en nivells d’estalvi per damunt del 30%, la nostra proposta actual significa un estalvi de quasi el 15%.
D’aquí un temps raonable volem assegurar i mostrar  que a més de l’estalvi caldrà comparar dedicació, entrega, eficàcia i eficiència. Aquest és si més no el nostre desig.