2011, més enllà d'uns propòsits

A les primeries d'un nou any, és gairebé inevitable fer un seguit de bons propòsits per a dur a terme en els mesos vinents. Perquè aquests tinguin possibilitats de reeixir caldrà que deixin de ser simples propòsits i esdevinguin veritables objectius a assolir. Així és tant en la vida personal com en la política i la social.

Renovades les nostres energies polítiques, amb un nou govern en marxa, ara és el moment de veure quins són els nostres objectius per al 2011 i de quin serà el camí per aconseguir-los. Això és, decidir com volem dibuixar el nostre futur immediat o si deixaren que tercers ho facin per nosaltres.

El primer objectiu és fer front a la crisi, recuperar la nostra economia i, sobretot, començar a generar llocs de treball. És clar que no és una feina fàcil, que moltes de les causes objectives escapen del nostre control directe;tot i això, no hi ha altra alternativa que fer front a la situació amb decisió. Un pas primordial per a resoldre els problemes és conèixer exactament la natura d'aquests. No val negar-los, ni amagar el cap sota l'ala, ni fer enginyeria de la comunicació per fer-los desaparèixer. Aquesta és la tasca essencial d'un govern entrant: avaluar, traçar mil·limètricament l'estat de la qüestió.

Aquest és un moment crític. El que separa a les persones que tenen el coratge de sortir endavant i les que en veure els primers inconvenients adopten actituds de desesperança, si és que no són de fugida sistemàtica. És el moment que hem de ser plenament conscients que treballant plegats, sentint-nos corresponsables del nostre futur col·lectiu, ens ensortirem. Ara és el moment de recuperar el veritable sentit d'un mot com solidaritat, del compromís amb la societat i les persones; més enllà d'un mer sentimentalisme, cal que tots posem allò millor de nosaltres al servei del nostre país, de cadascuna de les persones que hi formen part. És un viatge col·lectiu de quin ningú ha de quedar enrera.

Aquest bon propòsit, esdevingut objectiu, no tindrà efecte si no hi posem les dosis de confiança, optimisme i il·lusió suficient. Uns elements immaterials, psicològics, difícilment quantificables però que tenen uns efectes determinants en les persones, els mercats i l'economia. Treball, confiança i il·lusió, tres clàssics renovats per a sortir endavant.


Article publicat a e-noticies.com

Benvingut, President Mas

La investidura d’Artur Mas com a 129è president de la Generalitat marcarà, sense dubte, un canvi de cicle polític a Catalunya. No es tracta d’un simple canvi en la correlació de forces parlamentàries i, en conseqüència, de la composició del nostre govern.

El que marcarà aquest nou període és una nova forma de fer política, que ha de trencar els motlles heretats de la transició política i la restauració de la Generalitat de Catalunya. És d’aquesta manera que hem de llegir els resultats de les eleccions del 28-N; el mandat popular per al nou govern. El fet que Artur Mas no hagi estat investit en primera volta i la sensació que ha comportat de dilació innecessària per a una bona part de la població n’és una mostra. Com ho és que el dia següent de les eleccions, determinades forces polítiques es llancessin a discutir a correcuita aliances electorals per a les eleccions municipals; fet que ha estat interpretat popularment un intent desesperat de mantenir quotes de poder. No cal fer seminaris per veure quines són les actituds que provoquen la famosa “desafecció” a la política.

És evident que la tasca primordial del govern d’Artur Mas serà fer front a la crisi, la reactivació de l’economia productiva i fer efectives les polítiques socials existents. Tot i la urgència de la situació, caldrà que la base de l’èxit d’aquest objectiu serà una nova política que posi els interessos de país perd damunt dels interessos dels partits, que trenqui la confrontació sistemàtica entre l’oposició i el govern i que retorni al Parlament el seu sentit de cambra de debat i diàleg, enlloc d’esdevenir una simple tribuna mediàtica de posicions esterotipades allunyada de l’interès general.

Paral·lelament, l’administració catalana haurà d’assolir el repte dels temps que vivim. Hi haurà un impuls per a la seva modernització, per a fer-la més àgil, més eficients, més connectada a la realitat social a quina serveix.

Noves i millors maneres de fer de la política un servei al país; de l’administració, l'instrument dels ciutadans. Un repte col·lectiu obert per a un futur millor.

Benvingut President Mas, tot un País t’espera.