Arran la meva experiència al departament de medi ambient i del coneixement adquirit en aquesta etapa, puc dir sense embuts que la tala que s’ha fet i que s’està fent per Aigües Ter -Llobregat, en el terme de Calella és absolutament intolerable.
Només la supèrbia d’una empresa que actua a cop de decisió frontal i de superioritat implacable pot ajudar a entendre aquesta mena d’actuació en el territori, on l’objectiu de posar una canonada, passar per davant de qualsevol mesura mediambiental i al preu que sigui.
On és l’avaluació d’impacte ambiental ?? Tenen al damunt de la taula de l’equip de govern de Calella, aquest informe i quines són els criteris i mesures mediambientals per evitar destrosses ??? És possible que estiguin executant aquesta obra sense tenir enllestida aquesta avaluació d’impacte ambiental, com marca la legislació ?
Tota i la importància de l’obra per tal de garantir un abastament d’aigua suficient i de qualitat, això no és excusa per atemptar contra l’entorn natural de Calella d’aquesta manera tant i tant agressiva.
L’Ajuntament hauria d’haver vetllat per la protecció mediambiental i imposar una certa racionalització en el projecte, desafortunadament no ha estat així, ans el contrari una supervisió tèbia i sobretot acomplexada davant una ATLL que ha imposat el seu ritme i la seva decisió, al preu de molta menys massa forestal a casa nostra.
És impressionant les fotografies que disposem de la magnitud d’aquesta destrossa.
Es dóna la paradoxa, que fa anys que Calella no pot comptar amb un camp de futbol a la zona de la Muntanyeta al·legant un protecció ambiental i en canvi es permet aquesta actuació tant indiscriminada. Mentre que Calella no pot gaudir d’aquesta infrastructura esportiva sota l’excusa de protegir un petitíssim nombre d’arbres (estem parlant de 5 pins ) l’Ajuntament fa ulls clucs a una tala indiscriminada de massa forestal que malmet mil.lers i mil.lers de metres quadrats de massa forestal.
Una vegada més constatem com aquest equip de govern es mostra radical i rígid en les seves posicions fins i tot en qüestions tant menors i petites com pugui ser el tema de les atraccions i en canvi alhora de qüestions tant important pel nostre municipi com és el respecte al nostre entorn natural i sostenibilitat ambiental, es sotmeten als criteris d’aquestes empreses amb una simple supervisió mostrant una feblesa institucional absoluta.
El Grup Municipal de CIU hem demanat l’avaluació d’impacte ambiental que s’ha fet i que hauria de constar en l’expedient de tramitació de l’ajuntament.
dilluns, 6 d’octubre del 2008
diumenge, 28 de setembre del 2008
LA FIRA DE CALELLA AVUI
Abans de començar a parlar de la Fira de Calella voldria fer referència al meu anterior post, on denunciava que l’alcalde Juhé encara no havia convocat la Comissió d’Equipaments després de 2 mesos. Doncs bé 48 hores més tard d’aquest post i de la nota de premsa que varem fer al respecte ens varen convocar a una reunió que va tenir lloc el passat 25 de setembre per emplaçar-nos novament fins el 9 d’octubre per intentar avançar en la informació i propostes d’ubicació sobretot pel que fa referència a l’Hospital.Parlem de la Fira de Calella, doncs. A una setmana del tancament de la XXVIII Fira de Calella, m’agradaria fer una reflexió més freda, més reposada i tranquil·la.
La Fira de Calella com cada any ha tingut una exposició de molta categoria. Enguany els amics de Foto Film han glossat l’aniversari de l’escoltisme a Calella. Cada any, la imaginació dels Botei, els Sitjà, etc, ens regala un dels encants principals de la Fira.
Una segona sorpresa positiva ha estat amb l’exposició-concurs de fotografies de la Penya Solera, i com cada any també, els magnífics vermuts dels voluntaris de l’hospital. L’ONG que combat per la malaltia ELA que capitaneja l’Enric M. Valls també ens va fer arribar el seu pols de consciència i participació. A part de la participació de diferents entitats i associacions de Calella . I que més ???
Jo recordo les meves fires viscudes a Calella pels monogràfics de molt de nivell que s’hi ha fet i per les mostres de les ciutats o pobles convidats. Això era l’aspecte singular de la nostra fira. Cuba els mojitos i la salsa; Veracruz i el comerç marítim; Alcoi i el paper, Los Santos de Maimona i els productes extremenys; Solsona i els trabucaires; “Perpignan la catalane”, i monogràfics excepcionals com els luthiers, el vidre, el vi, etc. Monogràfics dissenyats per en Jordi Ten i la Pita i en Paco, i més tard en Miquel Guillem o el malaurat Nona de Mataró, amb el suport de moltes persones amb alguns savis de la comarca inclosos que hi col·laboraven.
Això era el fet diferencial de la Fira. Això és el que justificava el preu de l’entrada. Trobar-te davant d’un espectacle singular.
Poc a poc, el paper de les ciutats convidades o dels temes monogràfics han anat perdent pes. Enguany ha estat Itàlia. Pobre Itàlia si hagués de sentir-se representada a la nostra fira. Ho hem fet pitjor que si per representar Espanya hi haguéssim posat una botigueta de souvenirs amb toros i sevillanes. Hem reduït Itàlia, un poble de tradicions i cultura mil·lenària, a unes pizzes i gelats fets per persones de Mataró, i perdent l’oportunitat de mostrar gent de Calella que està destacant en aquests camps. Quina reducció !!! Quina simplificació !!!
La nostra Fira està tocada de mort. Ja cal que hi posem imaginació si no volem anar a enterro en les properes edicions.
Per endavant agrair tota la feina dels tècnics responsables de la Fira, però l’autèntic problema és la manca d’idees clares i de lideratge polític sobre que ha de ser una Fira de referència com havia estat fa uns anys la Fira de Calella.
Pobre Fira, quí t’havia vist ....................i quí et veu .
Subscriure's a:
Missatges (Atom)