Tornen a les pantalles de
televisió i diaris digitals aquelles desagradables imatges de furgonetes
policials transportant amics i companys d’una presó a una altra per ser jutjats
per delictes que només existeixen en l’imaginari d’una justícia aliena a la
divisió de poders.
Van camí de Madrid una
colla de dones i homes de pau, compromesos amb la democràcia, víctimes d’una
venjança que alguns en diuen justícia, impartida per un Estat que es fa dir
democràtic. Persones que son el testimoni d’uns fets que van canviar la
història, l’1 d’octubre, el dia en que els catalans vàrem demostrar fins on érem
capaços d’arribar per defensar la democràcia que provoca urticària als sectors que
corquen un Estat ancorat en un passat en blanc i negre.
En Jordi Sánchez, en Jordi
Cuixart, l’Oriol Junqueras, en Joaquim Forn, la Dolors Bassa, en Raül Romeva, en
Jordi Turull, en Josep Rull i la Carme Forcadell, ja son camí de la capital
“imperial” del “a por ellos”. Espero que aquesta vegada no siguin obligats a
escoltar a tot volum l’himne d’Espanya en un acte de sotmetiment i que siguin
acomodats de forma que no caiguin per terra amb les mans lligades a l’esquena a
cada corba que agafi la furgona, com va passar en el seu primer trasllat a les
presons espanyoles.
Seran jutjats per
magistrats propers a aquells que van protagonitzar el cop d’Estat que va
derrocar el Govern legítim de Catalunya. Els espera una sala que serà el plató
de TV on VOX podrà desenvolupar (gratuïtament) la seva campanya electoral de
cara al mes de maig. Arriben a Madrid amb més d’un any de presó preventiva a
les esquenes, avançament d’una condemna que encara no ha estat dictada.
Van camí de Madrid nou
persones bones que l’Estat del 155 i del tripartit de la dreta extrema ha
escollit perquè serveixin d’exemple als qui tinguem la mes mínima intenció de qüestionar
la “sacrosanta unidad nacional”. Però la única cosa que han aconseguit es
convertir-los en exemple de dignitat i en motiu d’orgull dels qui creiem en la democràcia,
ni que l’hàgim d’anar a buscar als tribunals europeus.
Si ara hi ha nou persones
bones camí de les presons espanyoles, es perquè la tardor del 2017, es van fer
coses, i no ens aturarem. “No surrender”.