Quan s’imposa un ritme de treball alt i el projecte es
ambiciós, el temps et sol jugar a la contra. Els tempos de la “cosa publica”
son els que son, i no sempre es pot avançar al ritme que hom voldria. Per molt
que t’hi esforcis, sempre t’acaba faltant temps. Aquesta es una de tantes
reflexions que em passen pel cap quan la legislatura enfila la recta final i apareix
a l’horitzó una nova contesa electoral.
Treballar per la teva comunitat es una feina tant engrescadora com cansada. Es molt gratificant veure com un projecte en el que hi hem posat tota la dedicació, finalment pren forma. Però no podem perdre de vista l’alt nivell d’autoexigència, el sacrifici de temps robat a la família, l’exposició publica amb el que té de bo i de no tant bo… Son elements que poso damunt de la balança a l’hora de prendre la decisió d’optar a la reelecció. És aquell moment de mirar enrere per observar la feina feta i posar ordre a les idees.
Treballar per la teva comunitat es una feina tant engrescadora com cansada. Es molt gratificant veure com un projecte en el que hi hem posat tota la dedicació, finalment pren forma. Però no podem perdre de vista l’alt nivell d’autoexigència, el sacrifici de temps robat a la família, l’exposició publica amb el que té de bo i de no tant bo… Son elements que poso damunt de la balança a l’hora de prendre la decisió d’optar a la reelecció. És aquell moment de mirar enrere per observar la feina feta i posar ordre a les idees.
Veig l’Escola Oficial d’Idiomes i l’escola El Far, l’Oficina Local d’Habitatge i la Fundació Habitat Solidari, el projecte Cuida’m per a la gent gran i el Programa d’Atenció Domiciliària a l’Alta Hospitalària, el projecte comunitari Hort Social, el Protocol per l’Abordatge Integral de la Violència Masclista, el circuit inclusiu Sumant Capacitats… La dinamització comercial feta colze a colze amb la imparable Associació de Comerciants de Calella, l’Hostal Vell… L’impuls de consells municipals de la infància, l’adolescència, la salut i els serveis socials… La designació de la Sindica Municipal. La restauració del Parc Dalmau, la remodelació del l’Espai Mercat, l’adaptació de voreres per suprimir barreres arquitectòniques… Les noves guinguetes de la platja, el camp de futbol de mar amb gespa artificial… La llista es llarga, i tot s’ha fet amb la màxima transparència.
Sembla que va ser ahir i aviat hauran passat dues legislatures des que em vaig posar al capdavant d’aquest Ajuntament. Han estat temps d’encerts i frustracions buscant, sempre, la màxima proximitat amb la ciutadania, obrint tots els canals de comunicació directa possibles. Els temps en que es demanava hora per parlar amb l’alcalde son historia. Es reserva, nomes, a casos molt concrets. Les tecnologies de la informació permeten un contacte en temps real amb el govern municipal. Ho sabeu tots aquells -i no sou pocs- que diàriament m’adreceu les vostres consultes a traves d’aquests mitjans. Unes consultes que intento sempre respondre en unes hores, quan no en uns minuts. No deixeu de fer-ho.
Una altra legislatura enfila la recta final i és l’hora de decidir seguir o retirar-me a una vida mes -diguem-ne- normal… La reflexió era necessària. La vaig fer, i vaig decidir seguir. Hi ha massa projectes en marxa, massa il·lusió acumulada com per deixar-ho aquí. Necessitem mes temps per consolidar un model de ciutat moderna i oberta al mon. Pol d’atracció d’un turisme de qualitat i d’esdeveniments que ens converteixin en referent internacional. Treballem per a tothom, però som conscients de que no podem satisfer tothom. A aquells que aplaudiu la nostra feina, ens comprometem a seguir treballant per mantenir la vostra aprovació. Als qui no us sentiu satisfets amb la nostra obra de govern, em comprometo a seguir treballant per aconseguir la vostra satisfacció.
Necessitem mes temps. Junts, som imparables.