Ens trobem una vegada més a les
vigílies de la Diada Nacional de Catalunya i en aquest sentit voldria
transmetre-us unes reflexions.
La primera llei promulgada pel reconstituït Parlament de
Catalunya l'any 1980 va declarar l’11 de setembre Diada Nacional de Catalunya,
amb el propòsit de commemorar la darrera defensa de Barcelona l'11 de setembre
de 1714. En el seu text preliminar es fa esment al dolorós record de la pèrdua
de les llibertats i a una actitud de reivindicació i resistència activa enfront
de l'opressió, que suposava també l'esperança d'un total recobrament nacional.
Els homes i dones que formaven el primer Parlament d’aquella
-encara avui- dèbil democràcia, no es podien imaginar que, 38 anys després,
Catalunya viuria escenes de violència més pròpies de l’època que deixaven
enrere que de la que acabaven d’encetar, i que el Govern legítim de Catalunya
seria empresonat o portat a l’exili.
Els lamentables esdeveniments viscuts aquests últims mesos
han implicat un punt i a part en la història de Catalunya. Partim de la
legitimitat que ens dóna la resistència pacífica exercida l’1 d’octubre de
2017, en què milers de ciutadans vam ser còmplices d’exercir la democràcia.
Tres segles després del Decret de Nova Planta, Catalunya viu
moments en què la llibertat d’expressió està amenaçada per aquells que promouen
la retirada de llaços grocs, els mateixos que ignoren els símbols franquistes.
Exigeixen llibertat d’expressió aquells que eviten que l’exerceixin els qui no
pensen com ells.
Els dies que vindran han de servir per reivindicar-nos com
el poble radicalment democràtic que hem demostrat ser. No ens fa por la
democràcia perquè, cada vegada que s’han posat urnes, hem guanyat.
A tots ens pertoca mantenir alt el termòmetre de la
mobilització, reivindicant els nostres drets com ho hem fet sempre, de forma
cívica, contundentment pacífica i “tossudament alçats”; plantant cara als qui
voldrien retrocedir quatre dècades enllà, fent costat als qui defensen el
mandat de les urnes i, sobretot, fent sentir el nostre escalf als qui paguen
amb la seva llibertat la defensa de la democràcia. Només són culpables
d’exercir-la i els hem de fer saber que el seu sacrifici no és estèril.
Faig meves les paraules de Pompeu Fabra pronunciades pel
president Torra a la conferencia del TNC; “Només tindrem allò que nosaltres
sapiguem guanyar”.
O llibertat, o llibertat.
Visca Catalunya!