dilluns, 10 de setembre del 2018

O llibertat, o llibertat; bona Diada a tothom!




Ens trobem una vegada més a les vigílies de la Diada Nacional de Catalunya i en aquest sentit voldria transmetre-us unes  reflexions. 

La primera llei promulgada pel reconstituït Parlament de Catalunya l'any 1980 va declarar l’11 de setembre Diada Nacional de Catalunya, amb el propòsit de commemorar la darrera defensa de Barcelona l'11 de setembre de 1714. En el seu text preliminar es fa esment al dolorós record de la pèrdua de les llibertats i a una actitud de reivindicació i resistència activa enfront de l'opressió, que suposava també l'esperança d'un total recobrament nacional.

Els homes i dones que formaven el primer Parlament d’aquella -encara avui- dèbil democràcia, no es podien imaginar que, 38 anys després, Catalunya viuria escenes de violència més pròpies de l’època que deixaven enrere que de la que acabaven d’encetar, i que el Govern legítim de Catalunya seria empresonat o portat a l’exili.

Els lamentables esdeveniments viscuts aquests últims mesos han implicat un punt i a part en la història de Catalunya. Partim de la legitimitat que ens dóna la resistència pacífica exercida l’1 d’octubre de 2017, en què milers de ciutadans vam ser còmplices d’exercir la democràcia.

Tres segles després del Decret de Nova Planta, Catalunya viu moments en què la llibertat d’expressió està amenaçada per aquells que promouen la retirada de llaços grocs, els mateixos que ignoren els símbols franquistes. Exigeixen llibertat d’expressió aquells que eviten que l’exerceixin els qui no pensen com ells.

Els dies que vindran han de servir per reivindicar-nos com el poble radicalment democràtic que hem demostrat ser. No ens fa por la democràcia perquè, cada vegada que s’han posat urnes, hem guanyat.

A tots ens pertoca mantenir alt el termòmetre de la mobilització, reivindicant els nostres drets com ho hem fet sempre, de forma cívica, contundentment pacífica i “tossudament alçats”; plantant cara als qui voldrien retrocedir quatre dècades enllà, fent costat als qui defensen el mandat de les urnes i, sobretot, fent sentir el nostre escalf als qui paguen amb la seva llibertat la defensa de la democràcia. Només són culpables d’exercir-la i els hem de fer saber que el seu sacrifici no és estèril.

Faig meves les paraules de Pompeu Fabra pronunciades pel president Torra a la conferencia del TNC; “Només tindrem allò que nosaltres sapiguem guanyar”.

O llibertat, o llibertat.

Visca Catalunya!