No ens n’adonarem i l’estiu deixarà pas a la tardor. Tornarà l’octubre i tots recordarem que fèiem fa un any. L’octubre del 2017 va marcar un abans i un després per a tots els qui havíem volgut creure que la transició va servir per reinstaurar la democràcia a Espanya. Quanta ingenuïtat...
Escolto atenta la veu dels qui saben de lleis, com Javier Pérez Royo, catedràtic de dret constitucional quan, al Preguntes Freqüents de TV3, afirma –amb coneixement de causa- que el que el jutge Llarena diu que és delicte de rebel·lió no pot ser acceptat per cap país europeu. Explica Pérez Royo que, si el que va passar el 20 de setembre davant del Departament d’Economia de la Generalitat fos considerat per un tribunal rebel·lió, quedarien sense efecte els drets constitucionals de manifestació i de reunió. Digueu-me, doncs, si no hem tornat als temps de quan manava “aquell”.
Les ànsies de tornar a reprimir els catalans com ho va fer el valedor del Monarca, van fer que Llarena no es mires massa el plec de paperassa que va enviar als jutges alemanys. Tantes ganes tenia de desplegar la cua com un paó (allò que en castellà es coneix com a pavo real) que, segons els juristes defensors dels polítics exiliats, entre els documents enviats al tribunal superior de Schleswig-Holstei hi ha la prova de que la “injustícia” espanyola investigava el Govern de Catalunya molt abans del 20 de setembre i molt abans de l’1 octubre. Tant se val que el que hagués pogut passar el 20 de setembre o l’1 d’octubre. Ell ja tenia la sentencia redactada, qui sap si com un segon capítol de la pel·lícula “Mas dura serà la caida”.
I mentre tant, Llarena torna a desplegar la cua de “pavo real” sopant a la fresca a Palafrugell, el mateix dia i hora que un grup de persones han organitzat un sopar groc per ajudar les famílies d’unes dones i d’uns homes que sopen ranxo entre reixes veient als seus familiars, només, en les fotografies que tenen a les seves celes. I Llarena i el seu seguici marxen del restaurant, entre parafernalia de llums blaus i sirenes, qui sap si desitjant que algun dels membres del CRD que els ha anat a veure perdi el control i faci alguna acció violenta que justifiqui l’injustificable. I la única cosa que s’emporta és un crit de “benvingut a l’Empordà”!!!
Per a ells som una anomalia. No poden entendre que després de tres segles de repressió siguem capaços de reivindicar la nostra llibertat amb un somriure, per molt que de vegades sigui forçat. Amb un somriure, que ningú que es consideri demòcrata podrà qualificar, mai, de rebel·lió ni de sedició.
No Sr. Llarena. No Sra. Lamela. No Sr. Sánchez. Ni rebel·lió, ni sedició; absolució!