Per primera vegada en democràcia, una moció de censura ha aconseguit canviar el govern d’Espanya. Segurament ha estat la primera vegada perquè, mai abans, s’havien donat unes circumstancies com les actuals. Ha estat possible perquè Espanya ha dit prou, i ha estat possible perquè Catalunya ha dit prou. Aquesta moció demostra que a Espanya no es pot governar contra Catalunya, perquè aquell que ho fa, acaba perdent.
No és fàcil votar al costat de qui en diverses ocasions s’ha posicionat al costat dels qui ens neguen el dret a decidir, però més difícil és conviure sota l’opressió dels qui ens envien policies a apallissar persones pacifiques al crit d’”a por ellos” i els qui neguen l’existència de presos polítics i exiliats.
El president Sánchez te feina, molta feina amb Catalunya. D’entrada, ha de demostrar que el president Torra és l’interlocutor polític vàlid i que un problema polític requereix una solució política lluny dels tribunals. Ja és hora que el president d’Espanya vegi que, quan més de dos milions de catalans surten al carrer, és que alguna cosa passa.
Ningú que tingui les més mínimes conviccions democràtiques pot negar el dret de qualsevol ciutadà a ser independentista, sobiranista o republicà. Com aquells que som independentistes, sobiranistes o republicans i demòcrates, respectem els desitjos d’aquells que consideren que mantenir l’actual “statu quo” és la millor opció. No es pot degradar el sistema democràtic en nom de la unitat d’Espanya. És en el diàleg on trobarem l’entesa, no en els tribunals que ens envien a presó o ens obliguen a “fugir a Europa”.
Al crit d’”a por ellos” s’ha preferit el xoc de trens, s’ha utilitzat la violència policial, s’han emes querelles, s’ha retorçat el dret penal, s’ha reprimit i perseguit ciutadans innocents i s’ha intervingut el govern de Catalunya. Ara és l’hora de retornar Espanya a la llera de la democràcia i de portar les diferencies al terreny del diàleg.
És hora de tornar els presos i exiliats a les seves famílies. És hora de tornar al seny i al sentit comú als carrers i, especialment, a les institucions.