D’un temps ençà s’han popularitzat els dies mundials
de..., els dies europeus de... Jornades amb les que es reclama la nostra
atenció sobre qüestions que requereixen una reflexió col·lectiva davant de
determinades problemàtiques que hauríem de ser capaços d’assimilar o revertir.
Existeix el Dia Europeu de les Víctimes del
Terrorisme, Dia Europeu per la Prevenció del Risc Cardiovascular, el Dia
Europeu de l’Obesitat, el Dia Europeu de la Depressió... Aquests son alguns
dels exemples en que cal treballar per seguir fent bona feina de conscienciació.
Però, quan en ple segle XXI, sentim que existeix un Dia Europeu per la Igualtat
Salarial entre Homes i Dones, grinyola tant que no podem fer altra cosa que
posar-nos les mans al cap i admetre, sense miraments, que entre tots “ens ho
hem de fer mirar”.
El 22 de febrer es commemora el Dia Europeu
per la Igualtat Salarial entre Dones i Homes. En l’actualitat, no només
continua existint una important escletxa salarial entre homes i dones, sinó que
aquesta situació es va perpetuant en el temps. La presencia de dones en els
llocs de decisió continua sense tenir el suport necessari i la conciliació de
la vida personal i familiar de les dones que assoleixen càrrecs directius
continua essent un difícil repte.
Algú dirà que la diferencia salarial entre
homes i dones es va reduint. I dirà la veritat. Però també cal dir que entre
els anys 2007 i 2016, aquesta diferencia salarial es va reduir, només, en un
2,4%. Si aquesta xifra ja us sembla poca cosa, espereu a saber que, segons
l’informe global de la bretxa de gènere 2016 del Fòrum Econòmic Mundial, a
aquest ritme, faran falta 200 anys per aconseguir la igualtat salarial entre
homes i dones.
En l’estudi “La situació de desigualtat
salarial a Catalunya entre homes i dones”, presentat l’any passat pel Departament
de Treball, Afers Socials i Família de la Generalitat, es van poder constatar
algunes coses que son, de totes, totes, impròpies d’una societat del segle XXI
que es vol considerar avançada.
L’Estudi va deixar palès que els homes cobren
més que les dones en tots els trams d’edat, tot i que la bretxa salarial
s’incrementa en el grup d’edat de més de 55 anys, quan el sou incideix de forma
decisiva en la futura pensió de jubilació.
Hi ha menys dones en les tasques que demanen
major nivell de qualificació. Les tasques on existeix major desigualtat
salarial son les relacionades amb els serveis i venedors i, també, en el sector
financer.
A partir dels 35 anys, els ingressos de les
dones s’estanquen, a diferencia dels homes. A ningú se li escapa que és en
quest tram d’edat quan les dones demanen, en un nombre molt més elevat que els
homes, permisos de maternitat i reduccions horàries.
Tampoc ens pot passar per alt l’impacte
negatiu que té per les dones el fet d’assumir més tasques de cura que els
homes, i com aquest fet els representa una pèrdua d’ingressos quantificable
econòmicament per la menor dedicació al mercat laboral. La cura encara és una
tasca que, en la majoria de casos, recau sobre les dones i tenir temps per a la
cura és un fet que es penalitza laboralment.
No ens podem limitar a llegir aquestes dades,
any rere any, amb l’esperança que un miracle posi fi aquesta injustícia. És
feina de tots treballar per a que la igualtat d’oportunitats en el mon laboral
sigui efectiva per eradicar l’escletxa salarial entre dones i homes.
És necessari donar suport a qualsevol
iniciativa destinada a sensibilitzar a la societat i, especialment, el teixit
empresarial, sobre la necessitat d’avançar en la eliminació de la bretxa
salarial.
Cal que seguim treballant amb fermesa per
esborrar el Dia Europeu per la Igualtat Salarial entre Dones i Homes del
calendari, ni que sigui per preservar la nostra dignitat col·lectiva.