En els últims anys
hem pogut assistir a un màster de manipulació del missatge que ens ha portat
del comiat “en diferit” de Barcenas -el tresorer del partit més corrupte
d’Europa- fins al referèndum “il·legal”, eufemisme amb que el govern del Partit
Popular s’ha referit a un referèndum “no autoritzat”.
Que no ens robin
les paraules. Que no ens parlin d’expresident i d’ex consellers. Tenim
president i tenim consellers, i tots ells formen el Govern legítim de
Catalunya, aquell escollit a les urnes amb el vot dels catalans. I si, el
president de Catalunya potser no és un exiliat, però ara mateix està a l’exili.
Ningú marxa per voluntat pròpia lluny de casa i de la família.
Després de set
manifestacions milionàries pels carrers de Catalunya en que els catalans hem
demostrat que estem emprenyats, al govern del Partit Popular no li ha sortit ni
una carícia, ni una paraula amable, ni un gest per intentar acostar-se a la
Catalunya “rebel” i interessar-se pels motius del seu malestar. Ha preferit
entrar en l’espiral del “cuanto peor mejor para el suyo beneficio politico”,
travessant línies vermelles de quatre en quatre fins a posar-se al nivell dels
governs més absolutistes al cant del “a por ellos, oe...”, amb un fiscal titula
documents com a “Mas dura sera la caida”, sentint-se tots plegats “mucho
españoles”.
I mira cap a una
altra banda l’Europa que hauria de facilitar la restitució del govern legítim
de Catalunya, la sortida dels seus consellers de la presó i la tornada del
president, l’alliberament de Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, retornar la
sobirania robada al Parlament de Catalunya, tancar els sumaris oberts contra
alcaldes de tot Catalunya, restituir l’honor del president Mas, el conseller
Homs i les conselleres Rigau i Ortega, restituir al seu càrrec el Major Trapero
i retornar a les seves bases els milers de policies i guàrdies civils
desplaçats a Catalunya per mantenir fresca l’amenaça de la porra.
Però això és massa.
Massa, per a un govern que es vanta de l’aplicació lliure d’un article incert
copiat d’una constitució alemanya que va permetre Hitler assolir el poder
absolut. Massa per qui ens vol captius i desarmats i, si pot ser, humiliats.
Massa per qui ha trobat, en el procés, la millor manera d'aconseguir que ningú
parli dels 900 càrrecs del Partit Popular investigats per corrupció.
Hem arribat massa
lluny com per tornar enrere. Com va dir Winston Churchill, “si estàs passant
per un mal moment, continua avançant”.
Ens veiem a les
urnes.