Fa ben pocs dies, el 30 de març, coneixíem els resultats de la primera
onada del 2017 del Baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO). Si, una
enquesta. Allò que sempre, sempre genera debats i opinions contraposades. Que
si no ho encerten mai, que si només marquen una tendència, que si ho mires del
dret et diu una cosa i si ho fas del revés en diu una altra... Es evident que l’àmbit
de la demoscòpia és ple d’experts de la reinterpretació, l’anàlisi i la dissecció
dels resultats d’una enquesta en funció de quins siguin els interessos de
cadascú. Mai falta qui es dedica a calcular les possibles sumes que podrien
sorgir d’unes possibles eleccions. Que si aquest en trauria més, que si l’altra
faria el “sorpasso”, que si la majoria independentista es desmunta...
Mireu, cadascú pot fer els càlculs com bonament pugui o sàpiga, però en
aquest CEO hi ha algunes dades que, les miris com les miris, no permeten
reinterpretacions t’hi posis com t’hi posis. Per exemple; el 73% de la població
de Catalunya vol votar. Ras i curt. I que tres de cada quatre catalans vulgui
votar, és tant com dir que molts electors del Partit Popular i de Ciutadans,
unionistes declarats, també volen poder votar.
No em puc imaginar una Europa on, en un petit espai del seu territori,
es prohibeixi el més elemental gest democràtic; votar.
No havien passat quatre dies de la publicació d’aquestes dades que, la
direcció del Partit Demòcrata em va encarregar la tasca de liderar la campanya
pel “Sí” del referèndum que el Govern de Catalunya convocarà en breu. Si, la
campanya pel “Sí”. En el “referèndum o referèndum” que demanem, tothom es podrà
expressar amb un si o amb un no la independència
de Catalunya. Però al Partit Demòcrata tenim clar, de fa temps, que només hi ha
una opció possible. Si a la independència, Si a optar pel nostre propi camí, Si
a abandonar l’Estat de l’”Operación Cataluña”, de l’España amb Ñ geminada i de
les promeses d’inversions que es desmunten al cap d’una setmana quan el govern
espanyol presenta uns pressupostos on es redueix –encara més- la partida
d’inversions per a Catalunya. Si a deixar enrere per sempre un Estat que
intenta guanyar als tribunals allò que no pot guanyar a les urnes utilitzant la
fiscalia que tot ho afina.
Assumeixo amb honor, il·lusió, respecte i responsabilitat aquesta tasca
encomanada pel Partit Demòcrata, la tasca de construir un “Sí” incontestable a
un millor país.