“Us confirmem, després d'haver examinat els nostres dossiers i arxius, que els senyors Artur Mas Gavarró, Jordi Pujol Soley i Jordi Pujol Ferrusola no han estat mai titulars ni cotitulars, han tingut poders autoritzats o han estat beneficiaris de drets econòmics d'un compte, un dipòsit o un compartiment de caixa forta al nostre establiment”.
Amb aquesta contundència s’ha pronunciat la direcció del prestigiós banc suís Lombard Odier en resposta a la petició formulada pel gabinet d'advocats a què van recórrer per a la seva defensa l'actual president de la Generalitat i la família de l'expresident.
Després de llegir aquesta notícia al diari “El Punt Avui” , el primer que m’ha vingut al cap és la tristament famosa piulada de Pedro J. Ramírez, director del diari El Mundo, la mateixa nit electoral del 25N: “Quién nos iba a decir que en la redacción de El Mundo tendríamos la sensación de haber ganado unas elecciones autonómicas en Cataluña”.
Amb aquesta contundència s’ha pronunciat la direcció del prestigiós banc suís Lombard Odier en resposta a la petició formulada pel gabinet d'advocats a què van recórrer per a la seva defensa l'actual president de la Generalitat i la família de l'expresident.
Després de llegir aquesta notícia al diari “El Punt Avui” , el primer que m’ha vingut al cap és la tristament famosa piulada de Pedro J. Ramírez, director del diari El Mundo, la mateixa nit electoral del 25N: “Quién nos iba a decir que en la redacción de El Mundo tendríamos la sensación de haber ganado unas elecciones autonómicas en Cataluña”.
Tot seguit he pensat “i ara, que?”. Doncs ara, res. El mal ja esta fet i, a aquestes alçades, ningú pot tenir la certesa de fins a quin punt les informacions publicades per la “caverna mediatica” espanyola, basades en un presumpte informe de la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) de la policia espanyola – als qui ningú ha donat credibilitat- van ser decisives en el resultat de les eleccions catalanes.
A banda del seu orgull personal i de les “medalles” penjades pels sectors més grisos de la política espanyola, al senyor Pedro J. Ramírez sempre li quedarà la satisfacció d’haver incrementat la venda del seu diari en fins un 40%/dia durant la última setmana de campanya electoral a Catalunya.
Precisament, el mateix dia que la premsa catalana publicava el contingut de les cartes del Lombard Odier, el ministre d’Interior, el català Jorge Fernandez Diaz, compareixia davant del Congres dels Diputats per donar explicacions. Ben mirat, definir d’”explicacions” les seves paraules, podria arribar a ser agoserat; “El informe borrador no se corresponde de manera exacta o literal con ningún documento oficial elaborado en el seno de la investigación sobre el caso Palau por parte de la UDEF central. No es posible por el momento, concretar cualquier responsabilidad en su elaboración y difusión dentro del Cuerpo Nacional de Policía”. Com diria aquell... “et felicito, fill”.
Quan el president Mas va ordenar llevar àncores per iniciar el nostre viatge a Itaca, tots teníem clar –ell el primer- que durant la travessia hauríem de superar més d’una tempesta. El que no havíem previst, és que ens enviarien una flota de corsaris a neutralitzar les nostres aspiracions.
Amb mastils trencats, veles esquinçades i alguns membres de la tripulació malferits, la nostre nau, Catalunya, continua la travessia amb el guaita molt atent a la presència de l’adversari que, la majoria de vegades, ens ataca a traïció, per popa.
Seguim navegant.