Necessitem un govern fort. Aquestes son unes paraules que durant aquesta setmana no ens hem cansat de repetir. I aquestes, son d'aquelles paraules que no s'hauria d'emportar el vent.
Que la participació hagi arribat quasi al 70% demostra que aquestes eleccions eren necessàries. Això ens dona una bona mostra sobre quina és la situació de Catalunya i el sentiment dels seus ciutadans. Totes les eleccions que s'han fet a Europa aquests darrers anys han derrotat als governs que s'han vist obligats a aplicar polítiques d'austeritat. I Convergència i Unió, no ho oblidem, ha guanyat aquestes eleccions. I ho ha fet perquè sempre ha actuat dient la veritat, sense enganyar, i fent les coses amb la màxima sensibilitat i afectant el mínim possible l'estat del benestar.
Aquestes eleccions també han demostrat que Catalunya ha apostat de forma clara pel dret a decidir. És difícil saber si aquesta aposta demostra la voluntat del poble d'arribar a la independència del seu país, però és clar que els ciutadans es volen pronunciar. La suma de diputats dels partits que aposten pel dret a decidir formen una important majoria a l'arc parlamentari.
La configuració del Parlament pot fer pensar que aquests pròxims anys la governabilitat de Catalunya pot ser complexa, però hauria de ser possible si la resta de partits polítics estan a l'alçada de les circumstàncies i entenen el que ens juguem com a país. És el moment de deixar de fer politiqueria per fer política en majúscules, més si tenim en compte que no hi ha cap contessa electoral a curt termini.
Els resultats ens diuen que ha de ser Convergència i Unió qui agafi les regnes de la governabilitat d'aquest país, però aquest lideratge no el pot assumir en solitari. El nou govern necessita comptar amb suports permanents. La càrrega d'aquesta etapa que comencem no pot recaure en una única força política.
Els ciutadans han parlat, i ens han deixat molt clar quins han de ser els dos grans objectius d'aquesta legislatura: D'una banda, la superació de la crisi i la consolidació de l'estat del benestar, i de l'altre avançar en el dret a decidir i convocar una consulta per l'autodeterminació.
Els contactes ja han començat. Amb ERC compartim aquests dos objectius, i amb el PSC compartim l'objectiu de superar la crisi, tot i que haurem de veure fins a quin punt aquesta formació esta disposada a recolzar el dret a decidir.
La formula ideal per a Convergència i Unió seria la de formar una gran coalició amb tots aquells partits que comparteixin aquests dos objectius, com es va fer a Holanda o a Alemanya, l'any 2.004. D'aquesta manera aconseguiríem un govern estable i amb prou força per afrontar la situació que travessa Catalunya. Si això no fos possible, totes les formacions polítiques catalanes hauríem de posar les cartes damunt de la taula i acordar un programa conjunt on tothom renunciés a alguna cosa, en un escenari de confiança mútua.
Els primers contactes ens permeten ser optimistes. Un bon acord és possible. El president Mas s'ha compromès a aconseguir que aquestes negociacions acabin be. Hem de donar un missatge positiu a la ciutadania. Les principals forces polítiques catalanes han entès quina és la situació que afrontem, i això ens dona esperança en aconseguir un govern fort, seriós i estable per als propers anys.
Que la participació hagi arribat quasi al 70% demostra que aquestes eleccions eren necessàries. Això ens dona una bona mostra sobre quina és la situació de Catalunya i el sentiment dels seus ciutadans. Totes les eleccions que s'han fet a Europa aquests darrers anys han derrotat als governs que s'han vist obligats a aplicar polítiques d'austeritat. I Convergència i Unió, no ho oblidem, ha guanyat aquestes eleccions. I ho ha fet perquè sempre ha actuat dient la veritat, sense enganyar, i fent les coses amb la màxima sensibilitat i afectant el mínim possible l'estat del benestar.
Aquestes eleccions també han demostrat que Catalunya ha apostat de forma clara pel dret a decidir. És difícil saber si aquesta aposta demostra la voluntat del poble d'arribar a la independència del seu país, però és clar que els ciutadans es volen pronunciar. La suma de diputats dels partits que aposten pel dret a decidir formen una important majoria a l'arc parlamentari.
La configuració del Parlament pot fer pensar que aquests pròxims anys la governabilitat de Catalunya pot ser complexa, però hauria de ser possible si la resta de partits polítics estan a l'alçada de les circumstàncies i entenen el que ens juguem com a país. És el moment de deixar de fer politiqueria per fer política en majúscules, més si tenim en compte que no hi ha cap contessa electoral a curt termini.
Els resultats ens diuen que ha de ser Convergència i Unió qui agafi les regnes de la governabilitat d'aquest país, però aquest lideratge no el pot assumir en solitari. El nou govern necessita comptar amb suports permanents. La càrrega d'aquesta etapa que comencem no pot recaure en una única força política.
Els ciutadans han parlat, i ens han deixat molt clar quins han de ser els dos grans objectius d'aquesta legislatura: D'una banda, la superació de la crisi i la consolidació de l'estat del benestar, i de l'altre avançar en el dret a decidir i convocar una consulta per l'autodeterminació.
Els contactes ja han començat. Amb ERC compartim aquests dos objectius, i amb el PSC compartim l'objectiu de superar la crisi, tot i que haurem de veure fins a quin punt aquesta formació esta disposada a recolzar el dret a decidir.
La formula ideal per a Convergència i Unió seria la de formar una gran coalició amb tots aquells partits que comparteixin aquests dos objectius, com es va fer a Holanda o a Alemanya, l'any 2.004. D'aquesta manera aconseguiríem un govern estable i amb prou força per afrontar la situació que travessa Catalunya. Si això no fos possible, totes les formacions polítiques catalanes hauríem de posar les cartes damunt de la taula i acordar un programa conjunt on tothom renunciés a alguna cosa, en un escenari de confiança mútua.
Els primers contactes ens permeten ser optimistes. Un bon acord és possible. El president Mas s'ha compromès a aconseguir que aquestes negociacions acabin be. Hem de donar un missatge positiu a la ciutadania. Les principals forces polítiques catalanes han entès quina és la situació que afrontem, i això ens dona esperança en aconseguir un govern fort, seriós i estable per als propers anys.