PSOE i PP finalment ha descobert les seves ànimes centralistes i uniformadores. Trenta anys després de la instauració de l'estat de les autonomies es posa de manifest que aquest només ha estat un invent centralista per diluir les aspiracions d'autogovern de les nacions històriques, i molt especialment Catalunya.
Ningú no s'ha de sorprendre de les propostes de recentralització que proposen. Fa molts anys que proven de posar-les en pràctica encara que no d'una manera oberta i descarada. Són “las providencias mas templadas y disimuladas para que se consiga el efecto, sin que se note el cuidado”, com expressaven les instruccions per a l'aplicació del decret de Nova Planta de Felip V. L'actuació sobre l'Estatut d'un Tribunal Constitucional clarament polititzat i partidista; un defensor del poble i la seva substituta obsessionats amb la presència de la llengua catalana a Catalunya, la Llei de la Dependència estatal que ha de ser finançada a cost de la comunitats autònomes, o les opes hostiles a les empreses per a que deixin Catalunya i s'instal·lin preferentment a Madrid.
Què és el que ha fet que es treguin finalment la màscara? L'economia! La situació econòmica espanyola és tan fràgil que per força els responsables d'aquesta situació, PSOE i PP, han de llençar cortines de fum per distraure l'atenció. Per què ha arribat el moment que el conjunt de la ciutadania espanyola es pregunti quin ha estat el profit de tants anys d'ajudes estructural europees. Quins han estat els resultats reals si a la primera crisi seriosa, l'economia espanyola s'enfonsa com un castell de cartes? On ha anat a parar “la vuitena economia del món” que havia de superar en quatre dies a França? I la economia productiva, innovadora, amb valor afegit?
No hi ha altre resposta que enfornar un mea culpa conjunt del PSOE i el PP, que han volgut enganyar a la població repetint continuament eslógans sobre les virtuts de l'economia espanyola. Finalment la crisi, els mercats i la UE han proclamat que “el rei està nu”.
La reacció ha estat, per part d'ambdós partits, de demagògia i populisme extrems. L'enemic extern ja el tenen: els mercats; però com és un rival molt difícil d'abatre els hi cal un d'intern: l'estat de les autonomies.
En tot cas el problema el tenen ells (PP i PSOE) doncs la nostra raó de ser després de molts anys d’història és la nostra Nació Catalana, volen un enfrontament de trens ?? ens trobaran.
