No fa gaires dies, el president Mas advertia que la convocatòria de les eleccions generals no ha de ser vist com un problema pels ciutadans sinó com una oportunitat. En d'altres paraules, que cal que prenguem aquests comicis amb “normalitat” democràtica; per tots és conegut que a l'estat espanyol una convocatòria d'eleccions suposa la paralització d'un bon nombre de decisions a tots els nivells de les administracions públiques i, fins i tot, en l'àmbit de les empreses privades. Tot el contrari de diversos veïns europeus que afronten amb força quietud una convocatòria electoral i les seves campanyes són discretíssimes, en comparació a les nostres.
És aquesta la intenció d'Alfredo Pérez Rubalcaba? El candidat del PSOE a la presidència del govern ha anunciat la seva intenció de reobrir el debat de la reforma constitucional i ha apuntat dos àmbits: la modificació del sistema electoral per fer-lo més proporcional i pròxim amb el ciutadà; i l'adaptació del Senat a l'estat autonòmic.
D'entrada, aquestes dues proposicions haurien de ser ben rebudes per totes les persones que se senten preocupades per la qualitat democràtica de l'estat. Però en política de bones i ambigües proposicions n'està l'infern ple. Quins serà l'abast de la proposta d'en Rubalcaba, que diu voler satisfer la sensibilitat dels assemblearis del 15M i voler també comptar amb el PP? Tal vegada es tracti d'unes propostes-trampa de manera que el PP no pugui acceptar-les i guanyar crèdit a l'esquerra del PSOE.
Pel que fa al PP, ja sabem el full de ruta , més Espanya, més centralismes, més conservadurisme ranci , però també cal estar alerta i exigir al PSOE, i també al PSC, que aclareixin quina és l'agenda oculta de la reforma electoral proposada. Vivim una onada neocentralista a quina no està exempta el conjunt de l'esquerra espanyola. PP, PSOE i IU poden posar-se d'acord per fer una llei que redueixi fins a l'exclusió, la representació política de Catalunya a les Corts Generals i restar, d'aquesta manera, el paper moderador i progressista de CiU en la política espanyola; un exemple proper és com els partits valencianistes són exclosos per la llei electoral de les Corts Valencianes mentre tenen una àmplia representació política als ajuntaments. També cal que es posi davant de l'opinió pública quin és el full de ruta del Senat i, si un cop reformat, passarà a ser una cambra legislativa decisiva i no de simple segona lectura.
Desconfiem dels reformadors que són arbitraris. Desconfiem de qui ens demana als catalans doblar els sacrificis econòmics mentre que els governs autonòmics de la seva responsabilitat ajornen sine die els ajustos econòmics que reclama el moment actual. Desconfiem dels bons propòsits que s'insinuen i mai no s'expliquen.
dimecres, 17 d’agost del 2011
dilluns, 8 d’agost del 2011
Amics del municipalisme?
La setmana passada finalment es va confirmar el que ja tots esperàvem o sabíem. Desprès de passar les “autonomies” per l’adreçador del ministeri d’Hisenda, liderat per la senyora Salgado, amb la devolució dels diners lliurats de més per la liquidació dels pressupostos de l’any 2009, ara tocava fer aquest exercici a la “Ventafocs” de les administracions públiques, els nostres ajuntaments.
Efectivament, la liquidació del PIE (Participació en els ingressos de l’estat) dels ajuntaments de l’any 2009 presenta un saldo a favor de l’estat central, i els ajuntaments hauran de tornar més de 500 milions d’euros. Això si, “en cómodos plazos” anuals, que a Catalunya de més de 100 milions d’euros anuals, i al meu municipi, a Calella, de més de 169.000 euros per any, fins arribar als prop de 849 mil que és la xifra que hem de tornar.
Sort en tenim que el govern del PSOE, és per definició amic dels municipis ... Ho porten a la sang. Segur.
He parlat aquest dies amb una persona, de més edat, que m’ha posat al corrent de la sentència del Tribunal Constitucional de l’any 2001,(STC 131/2001) sobre la liquidació de la participació en els tributs de l’Estat dels anys 1990 i 1991.
Aquesta sentència, contra un recurs de l’ajuntament de Còrdova, autoritzava a l’Estat a no fer la liquidació dels tributs de l’estat tal com estava previst, i a canviar les fórmules i les regles del joc, ja un cop finalitzat el partit. Tot això clar, en contra dels ajuntaments. Va ser una sentència que de manera clara, contundent i nítida, donava als ajuntaments menys reconeixement que a un particular(La irretroactivitat de les normes, no era d’aplicació en el cas que l’ajuntament en fos el subjecte passiu) . Consagrava la capacitat de l’Estat de modificar de manera retroactiva les lleis que beneficiaven “massa als municipis”, en detreniment de l’administració central.
Era l’any 1993, i un govern del PSOE, amic per definició dels municipis, davant la possibilitat de que aquest tinguessin superàvit, els va condemnar a la misèria i l’ostracisme. Tot apunta que així l’Estat va pagar de manera més fàcil els deutes de l’Expo de Sevilla i les Olimpíades de Barcelona 92.
Doncs això, un govern del PSOE, amic del municipis (sic), dicta una llei (5/1993), que modifica la liquidació dels tributs de l’Estat dels anys 1990 i 1991 i va treure als municipis milers de milions de les antigues pessetes. A Calella per exemple, més de 100 milions. Es com si jugant a pòquer, no féssim l’aposta de diner fins a conèixer les cartes dels contrincants.
Com diu la vella consigna, cuida’ns senyor dels nostres amics, (els amics del municipalisme) que dels nostres enemics ja ens en cuidarem nosaltres.
Efectivament, la liquidació del PIE (Participació en els ingressos de l’estat) dels ajuntaments de l’any 2009 presenta un saldo a favor de l’estat central, i els ajuntaments hauran de tornar més de 500 milions d’euros. Això si, “en cómodos plazos” anuals, que a Catalunya de més de 100 milions d’euros anuals, i al meu municipi, a Calella, de més de 169.000 euros per any, fins arribar als prop de 849 mil que és la xifra que hem de tornar.
Sort en tenim que el govern del PSOE, és per definició amic dels municipis ... Ho porten a la sang. Segur.
He parlat aquest dies amb una persona, de més edat, que m’ha posat al corrent de la sentència del Tribunal Constitucional de l’any 2001,(STC 131/2001) sobre la liquidació de la participació en els tributs de l’Estat dels anys 1990 i 1991.
Aquesta sentència, contra un recurs de l’ajuntament de Còrdova, autoritzava a l’Estat a no fer la liquidació dels tributs de l’estat tal com estava previst, i a canviar les fórmules i les regles del joc, ja un cop finalitzat el partit. Tot això clar, en contra dels ajuntaments. Va ser una sentència que de manera clara, contundent i nítida, donava als ajuntaments menys reconeixement que a un particular(La irretroactivitat de les normes, no era d’aplicació en el cas que l’ajuntament en fos el subjecte passiu) . Consagrava la capacitat de l’Estat de modificar de manera retroactiva les lleis que beneficiaven “massa als municipis”, en detreniment de l’administració central.
Era l’any 1993, i un govern del PSOE, amic per definició dels municipis, davant la possibilitat de que aquest tinguessin superàvit, els va condemnar a la misèria i l’ostracisme. Tot apunta que així l’Estat va pagar de manera més fàcil els deutes de l’Expo de Sevilla i les Olimpíades de Barcelona 92.
Doncs això, un govern del PSOE, amic del municipis (sic), dicta una llei (5/1993), que modifica la liquidació dels tributs de l’Estat dels anys 1990 i 1991 i va treure als municipis milers de milions de les antigues pessetes. A Calella per exemple, més de 100 milions. Es com si jugant a pòquer, no féssim l’aposta de diner fins a conèixer les cartes dels contrincants.
Com diu la vella consigna, cuida’ns senyor dels nostres amics, (els amics del municipalisme) que dels nostres enemics ja ens en cuidarem nosaltres.
dimarts, 2 d’agost del 2011
CALELLA : ARITMÈTICA VERSUS RESPONSABILITAT
Aquest darrer dijous de juliol varem celebrar el primer ple ordinari d’aquest mandat. Hi havia diversos punts, però crec sincerament que pel futur de la ciutat cal destacar l’aprovació del conveni amb ADIF que cedeix a l’ajuntament de Calella l’aparcament de la Renfe per un període de 25 anys, amb un lloguer simbòlic. 1.100 euros l’any.
I com a temes molt importants, en el despatx de l’alcaldia varem donar compte de dos fets negatius de grans transcendència econòmica. Hem perdut els recursos en relació al pagament de l’IBI de les autopistes dels anys 2003 al 2010 el que significa que l’ajuntament deixarà d’ingressar 1.350.000 €.
La segona noticia negativa era que la liquidació del PIE (participació en els tributs de l’Estat) de l’any 2008, ha estat negativa i que l’ajuntament haurà de tornar, de la mateixa manera que ha estat noticia aquesta setmana per les comunitats autònomes, els imports rebuts en excés. Això significa per Calella l’important xifra de 848.570 euros, que haurem de tornar en cinc anys.
En aquest context de bones i males noticies, els tres grups de l’oposició varen fer tripartit per “imposar” a l’equip de govern una moció que ens vol obligar a gastar l’any proper uns 200.000 euros en la redacció del projecte de cobriment de la Riera de Capaspre per damunt del carrer Sant Jaume.
El tinent d’alcalde de Territori,Jordi Sitjà, en nom del govern va presentar una moció alternativa que havia sigut lliurada als membres dels 3 partits a on intentàvem donar alternatives reals tot comprometent-nos a realitzar els estudis previs necessaris per assegurar que el projecte pugui ser viable. No podem oblidar que la responsabilitat de gestió de la Riera és de l’Agència Catalana de l’Aigua i que de manera tradicional ha mantingut una actitud restrictiva pel que fa a canalitzacions i cobriments de rieres. L’equip de govern posàvem damunt la taula una solució prèvia per assegurar que el cobriment fos possible econòmicament, tècnicament, i legalment.
Doncs el tripartit de PSC-ERC-PP, no va atendre a raons. Volen que gastem 200.000 euros en aquest projecte que no està gens madur. Aquest import és el 25% de la capacitat d’inversió de l’ajuntament per a l’any 2011. Podem entendre algunes confusions dels grups de l’oposició, per falta d’experiència, en aquests temes específics com són la Sra. Gomez (ERC) i el Sr. Campoy (PP), però ens costa molt d’entendre que una persona que fins fa 50 dies era l’Alcalde de la ciutat sigui capaç de liderar aquest projecte, i encara més el mateix dia que donem a conèixer que l’ajuntament de Calella haurà de tornar els diners abans esmentats i deixarà de percebre més d’un milió d’€
És evident que per l’ex-Alcalde Juhé era més important una fotografia amb el govern de perdedor, que una entesa amb la ciutat de Calella com a guanyadora. Ningú m’ha d’ensenyar a afrontar les adversitats, crec que ho he demostrat de manera positiva al llarg dels darrers quatre anys. Però si de veritat volem pensar en el millor per la ciutat, el més aconsellable seria donar 100 dies de marge, com s’ha fet sempre, i com es fa amb la majoria d’administracions que desprès d’unes eleccions hi ha un canvi de color polític.
Però sembla que per alguns el més important no és això. Els polítics hem escollit una professió o afició, que ens obliga a estar a l’alçada. L’important no som nosaltres mateixos. L’important és o hauria de ser la ciutat.
Adjunto la Moció presentada per PSC-ERC-PP
Adjunto l'Esmena de substitució presentada per l'equip de govern (CIU)
I com a temes molt importants, en el despatx de l’alcaldia varem donar compte de dos fets negatius de grans transcendència econòmica. Hem perdut els recursos en relació al pagament de l’IBI de les autopistes dels anys 2003 al 2010 el que significa que l’ajuntament deixarà d’ingressar 1.350.000 €.
La segona noticia negativa era que la liquidació del PIE (participació en els tributs de l’Estat) de l’any 2008, ha estat negativa i que l’ajuntament haurà de tornar, de la mateixa manera que ha estat noticia aquesta setmana per les comunitats autònomes, els imports rebuts en excés. Això significa per Calella l’important xifra de 848.570 euros, que haurem de tornar en cinc anys.
En aquest context de bones i males noticies, els tres grups de l’oposició varen fer tripartit per “imposar” a l’equip de govern una moció que ens vol obligar a gastar l’any proper uns 200.000 euros en la redacció del projecte de cobriment de la Riera de Capaspre per damunt del carrer Sant Jaume.
El tinent d’alcalde de Territori,Jordi Sitjà, en nom del govern va presentar una moció alternativa que havia sigut lliurada als membres dels 3 partits a on intentàvem donar alternatives reals tot comprometent-nos a realitzar els estudis previs necessaris per assegurar que el projecte pugui ser viable. No podem oblidar que la responsabilitat de gestió de la Riera és de l’Agència Catalana de l’Aigua i que de manera tradicional ha mantingut una actitud restrictiva pel que fa a canalitzacions i cobriments de rieres. L’equip de govern posàvem damunt la taula una solució prèvia per assegurar que el cobriment fos possible econòmicament, tècnicament, i legalment.
Doncs el tripartit de PSC-ERC-PP, no va atendre a raons. Volen que gastem 200.000 euros en aquest projecte que no està gens madur. Aquest import és el 25% de la capacitat d’inversió de l’ajuntament per a l’any 2011. Podem entendre algunes confusions dels grups de l’oposició, per falta d’experiència, en aquests temes específics com són la Sra. Gomez (ERC) i el Sr. Campoy (PP), però ens costa molt d’entendre que una persona que fins fa 50 dies era l’Alcalde de la ciutat sigui capaç de liderar aquest projecte, i encara més el mateix dia que donem a conèixer que l’ajuntament de Calella haurà de tornar els diners abans esmentats i deixarà de percebre més d’un milió d’€
És evident que per l’ex-Alcalde Juhé era més important una fotografia amb el govern de perdedor, que una entesa amb la ciutat de Calella com a guanyadora. Ningú m’ha d’ensenyar a afrontar les adversitats, crec que ho he demostrat de manera positiva al llarg dels darrers quatre anys. Però si de veritat volem pensar en el millor per la ciutat, el més aconsellable seria donar 100 dies de marge, com s’ha fet sempre, i com es fa amb la majoria d’administracions que desprès d’unes eleccions hi ha un canvi de color polític.
Però sembla que per alguns el més important no és això. Els polítics hem escollit una professió o afició, que ens obliga a estar a l’alçada. L’important no som nosaltres mateixos. L’important és o hauria de ser la ciutat.
Adjunto la Moció presentada per PSC-ERC-PP
Adjunto l'Esmena de substitució presentada per l'equip de govern (CIU)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)